Inuktun
| Inuktun | |
|---|---|
| Altres noms | Avanersuaq |
| Tipus | dialecte |
| Dialecte de | inuktitut i groenlandès |
| Ús | |
| Parlants | aprox. 1,000 |
| Oficial a | Groenlàndia |
| Estat | Qaanaaq |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües esquimo-aleutianes Inuit–Yupik (en) llengües inuit inuktitut | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Oqaasileriffik |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| Glottolog | pola1254 |
| Linguist List | kal-pol |
| UNESCO | 143 |
| IETF | iu-GL |
Inuktun (Groenlandès: Avanersuaq) és la llengua d'unes 1.000 indígenes inughuit (inuit polars), que habiten els assentaments més septentrionals del món a Qaanaaq i els pobles dels voltants al nord-oest de Groenlàndia.[1] L'Inuktun no és ensenyat a les escoles. Tanmateix, la major part dels habitants de Qaanaaq i dels pobles dels voltants, fent servir l'Inuktun en la seva comunicació diària. És una llengua eskimo-aleutiana.
Tots els parlants d'Inuktun també parlen Kalaallisut, i alguns fins i tot anglès. A més del poble de Qaanaaq, l'Inuktun també es parla en les poblacions de Muriuhaq, Hiurapaluk, Qikiqtat, Qikiqtarhuaq, i Havighivik. Els inuits polars van ser els últims a creuar del Canadà a Groenlàndia i és possible que hi arribessin fins al segle XVIII.[2]
Aquesta llengua va ser descoberta pels exploradors Knud Rasmussen i Peter Freuchen, que van viatjar a través del nord de Groenlàndia, l'any 1910. Després de la colonització del nord de Groenlàndia a principis del segle XX, el contacte lingüístic amb el dialecte d'Upernavik i l'estàndard de Groenlàndia occidental va augmentar, cosa que va provocar canvis lingüístics significatius, que són particularment notables entre les generacions més joves. A més, el contacte amb els inuits al Canadà també ha augmentat des de la segona meitat del segle XX.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Holtved, Erik (en anglès) International Journal of American Linguistics, 18, 1, 1-1952, pàg. 20–24. DOI: 10.1086/464143.
- ↑ Fortescue 1991.
- ↑ Michael Fortescue. {{{títol}}}. ISBN 978-8-78-787416-8.