Vés al contingut

Inuit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàInuit
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total110.783 Modifica el valor a Wikidata
LlenguaInuit Sign Language (en) Tradueix i inuktitut Modifica el valor a Wikidata
Religióanimisme, luteranisme, cristianisme i Mitologia inuit Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatCanadà, Groenlàndia, Estats Units d'Amèrica i Rússia Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos),[1] terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda),[2][3] són un grup humà de l'Àrtida que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia. De fet, de les dues branques dels pobles esquimals, en són la majoritària.

Tenen una vida nòmada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els quals es troben els caribús, ossos, balenes i foques. D'aquests i d'altres animals, n'aprofiten totes les parts possibles per a menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per a caçar... Actualment, però, a causa del fort procés d'aculturació, s'està produint un deteriorament de les seves formes de vida originàries.[4]

Els èsquimos s'organitzen en grups familiars i cada membre té assignada una tasca específica, amb una forta divisió per gènere. Les unions i divorcis són aprovats pels ancians de la comunitat, si bé hi ha una estructura bàsica que permet la poligàmia.[5]

Es creu que els inuits van emigrar per l'estret de Bering des de Sibèria fins a la Nord-amèrica àrtica, molt després que la major part dels indígenes americans.[6]

Políticament, depenen de diferents governs que els han assimilat com a minories ètniques:

La vida en aquest indret del planeta és difícil, però malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d'aquesta regió, els inuits han desenvolupat sistemes de supervivència des de fa segles.

Origen del terme eskimo

[modifica]
Inuits a Groenlàndia. Foto Fridtjof Nansen

El terme èsquim (o èsquimo) ve del mot eskimo, passat pel francès més comú, esquimau (femení esquimau, a vegades esquimaude, plural esquimaux). És atestat per primera vegada el 1691 en la Nouvelle relation de la Gaspésie, de Chrétien Le Clercq (sota l'ortografia eskimau, plural eskimaux), en què designa els «habitants de les regions àrtiques d'Amèrica».[7][8] La denominació podria venir d'un terme algonquí del s. XVII que significa 'menjador de carn crua',[9][10][11] però aquesta hipòtesi és refusada per certs lingüistes, que fan valer que els primers exploradors europeus n'obtingueren el terme a partir d'un mot micmac que tindria relació amb les raquetes de neu,[12] mentre que uns altres han proposat que significava 'els locutors d'una llengua estrangera'.[13][14] El terme, el popularitzaren els exploradors polars del s. XIX, notablement en les revistes de viatges tal com Le Tour du monde.[note 1] Segons Barnum, el nom vindria del missioner jesuïta francès Charlevoix establit al Canadà al segle xvii.[15] Els esquimòlegs han adoptat el terme «eskimo», invariable en ortografia danesa, per a designar tradicionalment el grup lingüístic.[16]

El terme *esquimal és impropi, car té origen de resultes d'una interferència del francès: la 'falsa' forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.[17][3]

Llengües

[modifica]
Mapa de les llengües dels inuits

Les llengües dels pobles inuits constitueixen una subfamília de les llengües esquimoaleutianes. A Alaska, hi ha una important divisió lingüística segons si els individus s'anomenen a si mateixos inuits o yupik. La branca oriental de la subfamília s'estén des de l'est d'Alaska a través del Canadà i des del nord fins al sud de Groenlàndia.

Tecnologia

[modifica]
Ulleres de protecció de banya de caribú i cinta de tendó.

Des de temps remots els inuit aportaren innovacions tecnològiques notables. L’obra adjunta parla del 2000 aC i d’una dotzena de tecnlogies.[18]

  • Roba i forma de vestir. Amb prendes basades en pells d’animals caçats, sovint amb el pelatge cap a l’interior i prou impermeables, els inuit podien sobreviure i prosperar en temperatures extremadament baixes.
  • Habitatges. Els iglús, perfectament adaptats al medi, eren una solució original al problema de l’habitatge en contrades de gel i neu.[19]
  • Embarcacions. Caiacs i umiaks permetien una cultura de navegació, caça i pesca.[20]
  • Ulleres protectores de la visió.[21]
  • Arpó de punta plegada.[22]
  • Arcs (gairebé) sense fusta.

En els arcs reforçats amb tendons a la part anterior (sotmesa a tracció), els tendons es fixen amb cola animal i queden units formant un sol cos amb la resta de l'arc. En els arcs esquimals, els tendons es trenen en forma de petits cordons i van simplement superposats a la part anterior de l'arc.[23][24] La seva disposició permet aprofitar la capacitat de resistir les forces de tracció dels tendons sense dependre de cap cola d'unió (que no resistiria les condicions extremades de baixa temperatura).[25]

Arcs inuit amb cordons de tendons a la cara frontal.
« The only wood which they can procure, not possessing sufficient elasticity combined with strength, they ingeniously remedy the defect by securing to the back of the bow, and to the knobs at each end, a quantity of small lines, each composed of a plat or "sinnet" of three sinews. The number of lines thus reaching from end to end is gene rally about thirty; but besides these, several others are fastened with hitches round the bow, in pairs, commencing eight inches from one end, and again united at the same distance from the other, making the whole number of strings in the middle of the bow sometimes amount to sixty. These being put on with the bow somewhat bent the contrary way, produce a spring so strong as to require considerable force as well as knack in stringing it, and giving the requisite velocity to the arrow. The bow is completed by a woolding round the middle and a wedge or two, here and there, driven in to tighten it. A bow in one piece is however very rare ; they generally consist of from two to five pieces of bone of unequal lengths, secured toge ther by rivets and tree-nails ... »

Mots d'origen inuk en català

[modifica]
  • anorac, per via del francès, peça impermeable que tant resguarda del vent com del fred. Anor, en èsquim vol dir 'vent'.
  • parca, per via de l'anglès, peça d'abrigar superior externa, llarga fins als genolls, de material impermeable.
Arpons inuit: Unaaq. Museu de Tolosa

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Vegeu-ne, per exemple, l'edició del segon semestre del 1860.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dorais, Louis-Jacques. La parole inuit: langue, culture et société dans l'Arctique nord-américain (en francès). Peeters Publishers, 1996, p. 2. ISBN 978-90-6831-741-1. 
  2. ↑ El terme *esquimal és impropi car s'origina de resultes d'una interferència del francès: la 'falsa' forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.[cal citació]
  3. ↑ 3,0 3,1 Mailhot, José «L'étymologie de « Esquimau » revue et corrigée». Études/Inuit/Studies, 2, 2, 1978, pàg. 59–69. ISSN: 0701-1008.
  4. ↑ Rode, Andris; Shephard, Roy J. «Physiological consequences of acculturation: a 20-year study of fitness in an Inuit community» (en anglès). European Journal of Applied Physiology and Occupational Physiology, 69, 6, 01-12-1994, pàg. 516–524. DOI: 10.1007/BF00239869. ISSN: 1439-6327.
  5. ↑ Irwin, C. «The Inuit and the evolution of limited group conflict». A: Sociobiology and Conflict: Evolutionary perspectives on competition, cooperation, violence and warfare (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 1990, p. 189–226. DOI 10.1007/978-94-009-1830-6_10. ISBN 978-94-009-1830-6. 
  6. ↑ Friesen, T. Max. «North America: Paleoeskimo and Inuit archaeology». A: The global prehistory of human migration. Wiley, 2013, p. 346-353. ISBN 9781118970591. 
  7. ↑ Clercq, Chrestien Le. Nouvelle relation de la Gaspesie: qui contient les mœurs & la religion des sauvages gaspesiens, Porte Croix, adorateurs du soleil, & d'autres peuples de l'Amerique Septentrionale, dite le Canada (en francès). A. Auroy, 1691, p. 455. 
  8. ↑ CNRTL
  9. ↑ Royot 2007, p. 78
  10. ↑ Online Etymology Dictionary
  11. ↑ Harper, Judith R. Smart Apple Media. Inuits (en anglès), 2000, p. 32. ISBN 1-887068-74-0. 
  12. ↑ Sailer 2002
  13. ↑ Mennecier 1995, p. 5
  14. ↑ Dorais 1996, p. 8
  15. ↑ Barnum 1901
  16. ↑ Dorais 1996, p. 2
  17. ↑ Mailhot, J.; Simard, J.-P.; Vincent, S. «On est toujours l'Esquimau de quelqu' un». Études/Inuit/Studies, 4, 1/2, 1980, pàg. 59–76. ISSN: 0701-1008.
  18. ↑ Brain, Marshall. The Engineering Book: From the Catapult to the Curiosity Rover, 250 Milestones in the History of Engineering. Union Square & Company, 2015-05-19. ISBN 978-1-4549-0810-4. 
  19. ↑ Gilder, William Henry. Schwatkaʼs Search: Sledging in the Arctic in Quest of the Franklin Records. C. Scribnerʼs sons, 1881, p. 256. 
  20. ↑ Heath, John D.; Arima, Eugene Yuji. Eastern Arctic Kayaks: History, Design, Technique. University of Alaska Press, 2004, p. 128. ISBN 978-1-889963-25-9. 
  21. ↑ Norn, Mogens. Eskimo Snow Goggles in Danish and Greenlandic Museums, Their Protective and Optical Properties. Museum Tusculanum Press, 1996, p. 3. ISBN 978-87-635-1233-6. 
  22. ↑ Scriba, Christoph J.; Schreiber, Peter. 5000 Years of Geometry: Mathematics in History and Culture. Birkhäuser, 2015-04-22. ISBN 978-3-0348-0898-9. 
  23. ↑ William Edward Parry. Journal of a Second Voyage for the Discovery of a North - West Passage from the Atlantic to the Pacific, Performed in the Years 1821 - 1822 - 1823. in His Majesty's Ships Fury and Hecla (etc.). Murray, 1824, p. 511–. 
  24. ↑ Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, setembre 1897, p. 645–. ISSN 01617370. 
  25. ↑ DK. Weapon. Dorling Kindersley Limited, 1 abril 2008, p. 209–. ISBN 978-1-4053-3473-0. 
  26. ↑ Krieger, Herbert William. The Collection of Primitive Weapons and Armor of the Philippine Islands in the United States National Museum. U.S. Government Printing Office, 1926, p. 97. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Inuit&oldid=36557945»