1010
Aparença
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1010 (mx) |
| Islàmic | 400 – 401 |
| Xinès | 3706 – 3707 |
| Hebreu | 4770 – 4771 |
| Calendaris hindús | 1065 – 1066 (Vikram Samvat) 932 – 933 (Shaka Samvat) 4111 – 4112 (Kali Yuga) |
| Persa | 388 – 389 |
| Armeni | 459 |
| Rúnic | 1260 |
| Ab urbe condita | 1763 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040 | |
| Anys | |
| 1007 1008 1009 - 1010 - 1011 1012 1013 | |

El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià. És el primer any de la dècada de 1010, el novè any del segle XI i el novè any del mil·lenni I. Al Califat de Còrdova és conegut com l'any dels catalans.[1] És l'any de la desfeta del Califat de Còrdova i l'inici dels Regnes de Taifes.
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- 22 de maig o 2 de juny: Expedició a Còrdova de comtes catalans, per intervenir en les guerres civils del Califat de Còrdova i en represàlia a la ràtzia de 1003, saquejant la capital. Batalla d'Aqbat al-Bakr a prop del castell d'el Vacar, a 20 km al nord de Còrdova. 21 de juny, a la Batalla del riu Guadiaro, mor el comte Ermengol I d'Urgell, els bisbes de Barcelona, de Vic i de Girona i uns 3000 combatents catalans. Aquesta batalla fou guanyada pels catalans, que van saquejar Còrdova i en van obtenir un botí enorme de 100.000 dinars.[2][3] El 8 de juliol els catalans abandonen Còrdova.[4]
- Entre setembre i novembre: Deodat succeeix Aeci en el bisbat de Barcelona.
- Pere de Carcassona succeeix a l'Abat Odó com a bisbe de Girona.[5]
- Borrell de Vic succeeix a Arnulf de Vic com a bisbe de Vic.[6]
- Entre els anys 1010 i 1035 el bisbe d'Urgell Sant Ermengol presta el jurament de fidelitat a Guifré II de Cerdanya.[7]
- Al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent el bisbe Ermengol d'Urgell constitueix la canònica d'Urgell complint la voluntat del seu antecessor, Sal·la amb l'aprovació del papa Sergi IV. En l'acte hi assisteixen l'Arquebisbe de Narbona Ermengol de Narbona, el comte Ramon Borrell I de Barcelona, Ermessenda de Carcassona i el comte Guifré II de Cerdanya i la seva esposa, Guisla.[8] Entre els anys 1010 i 1017 es citen que hi va haver pactes entre Ramon Borrell i el bisbe Ermengol d'Urgell congra Guifré II i Bernat Tallaferro de Besalú que demostren noves tensions entre el bisbat d'Urgell i el comtat de Cerdanya.[9]
10 de març: Concili de la Pau de Déu a Poitiers presidida per Guillem V d'Aquitània en ocasió de la translació del cos de Sant Maixent.[10]Mesquita Jameh de Ferdows, a Iran - Comença l'Emirat de Balànsiya (taifa) degut al desmembament del califat de Còrdova. Els règuls lliberts eslaus Mubarak iMuzaffar són els seus primers co-governants.[11][12][1]
- Un grups d'amazics contraris als règuls saquegen la ciutat de Balànsiya entre els anys 1010 i 1011.[1]
- L'Emirat de Turtuixa comença a separar-se amb la desfeta del Califat de Còrdova (data aproximada).[13]
- Sorgeix l'Emirat de Dàniyya amb el desmembrament del Califat de Còrdova. El primer emir és l'esclau llibert Mujàhid.[14][15]
Península ibèrica
[modifica]- 23 de juliol: Es restaura a Hixam al-Muàyyad bi-L·lah com a califa de Còrdova després de la mort de Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, assassinat pel general d'origen eslau, Wadih.[16]
- Al novembre els amazics, enemics dels catalans arriben a Qurtuba després de sotmetre Malaqa, Jayyan i Algesires i la bloquegen, però el general Wàdih, líder dels rebels musulmas, aliats dels catalans, intenta fugir abans de ser interceptat. El 4 de novembre els amazics destrueixen Madīnat al-Zahrā, al costat de Qurtuba.[17]
Europa
[modifica]- Primavera: sortida probable de l'expedició víking de Thorfinn Karlsefni a Vinland Amèrica del Nord.[18]
- Març: l'emperador romà d'Orient, Basili II Bulgaròcton, envia l'exèrcit a la Península Itàlica per reprimir la revolta de Melus de Bari a Bari. Després d'un setge de 61 dies, el Catepan Basili Argyre torna a ocupar la ciutat (1011). Melus fuig a Benevent i a Alemanya, on l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic li confereix el títol de príncep de Pulla.[19]
- 5 de maig: els danesos baten els anglesos a la batalla de Ringmere a Norfolk i fan pillatges a l'Ànglia de l'Est i a Cambridgeshire.[20]
- 25 de desembre (o 2011): El rei Robert II de França proclama la Pau de Déu a Orleans.[21]
Altres continents
[modifica]- juliol - El general Ly Long Uan transfereix la capital a Dai La, que rebateja amb el nom de Thang Long (ciutat del drac que vola) (futura Hanoi)[22] i es proclama rei del Đại Việt amb el nom de Lý Thái Tổ.[23]
- Octubre - el sultà Mahmud de Ghazna ataca Multan (Panjab), el governador de la qual havia abjurat de l'islam i s'havia revoltat el desembre de l'ay 1007. El sultà sotmet el Panjab i captura la ciutat de Multan.[24]
- Segona invasió de Goryeo per part de la Dinastia Liao (Corea).[25]
Naixements
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- (aprox) Artau I de Pallars Sobirà (m. 1081), Comte de Pallars Sobirà entre els anys 1049 i 1081. Va sostenir guerres contra el seu cosí Ramon V de Pallars Jussà atacant les terres del Comtat de Pallars Jussà.[26]
- Odó de Poitiers (m. 1039), duc de Gascunya (1032 - 1039), Comte de Poitiers i Duc d'Aquitània (1038-39).[27]
Península ibèrica
[modifica]- Garcia II de Castella (mort assassinat l'any 1029). Últim comte-sobirà de Castella entre els anys 1017 i 1029.[28]
- Gomes Echigues, cavaller, governador de la zona d'entre Duero i Miño i senyor de Felgueiras al Regne de Lleó.[29]


Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]
- Adalberó III de Metz (m. 1072), bisbe de Metz.[30]
- Adalberó de Wurtsburg, Bisbe de Würzburg (m. 1090), partidari del papa a la Querella de les Investidures i proclamat sant.[31]
- Annó II de Colònia, arquebisbe de Colònia entre el 1056 i el 1075. Fou regent del Sacre Imperi Romanogermànic durant la minoria d'edat d'Enric IV. Fou canonitzat i declarat sant.[32]
- Ariald de Milà, sant cristià, reformador dels monjos de Milà.[33]
- Arlette de Falaise (m. 1050), mare de Guillem I d'Anglaterra. Concubina del duc de Normandia Robert I de Normandia.[34]
- Sant Benó de Meissen (m. 1106). Monjo alemany, bisbe de Meissen.[35]
- Eberhard de Trier, arquebisbe de Trèveris entre els anys 1047 i 1066.[36]
- Elionor de Normandia, filla de Ricard II de Normandia, Comtessa de Flandes degut al seu matrimoni amb Balduí VI de Flandes.[37]
- Eustaqui I de Boulogne (m. 1047), Comte de Boulogne entre els anys 1033 i 1047.[38]
- Gebeard de Salzburg (m. 1088), arquebisbe de Salzburg entre els anys 1060 i 1088. Serà un dels oponents principals de l'emperador Enric IV durat la controvèrsia de les investidures.[39]
- Joan V de Gaeta (aprox) - cònsol i duc de Gaeta entre els anys 1012 i 1032.[40]
- Levente d'Hongria (aprox), - fill petit de Taksony d'Hongria que donarà suport a la Revolta pagana de Vata.[41]
- Miquel IV el Paflagoni (m. 1041) , Emperador romà d'Orient entre els anys 1034 i 1041. Durant el seu regnat pateix diversos complots, fa front als búlgars als balcans i intenta reconquerir Sicília que estava en mans dels normands.[42]
- Otló de Ratisbona (m. 1072). Monjo benedictí de l'abadia de Sant Emmeran a Ratisbona. Arquitecte i escriptor.[43]
- Sigfrid I de Sponheim, progenitor de la Casa de Sponheim. Comte de Sponheim entre el 1044 i el 1065 i marquès de la Marca Hongaresa.[44]
Werner I d'Habsbourg, comte d'Habsbourg i de Klettgau. Durant la querella de les investidures s'enfronta a l'emperador Enric IV.[45]
Werner I, comte d'Habsburg
Altres continents
[modifica]- Akkadevi, princesa de la Dinastia Chalukya de Karnataka, a l'Índia (m. 1064).[46]
- Koorathalvar, filòsof indi, deixeble de Ramanuja.[47]
- Al-Nasawí, matemàtic persa (m. 1075).[48]
Song Renzong, quart emperador de la dinastia Song de la Xina, entre els anys 1022 i 1063.[49]
Emperador Song Rezong de la Xina - Tunka Manin, emperador de l'imperi de Ghana entre els anys 1062 i 1078. Últim dirigent ghanès abans de la conquesta almoràvide.[50]
- Jia Xian (aprox.), matemàtic xinès.[51]
Necrològiques
[modifica]
Països catalans i Occitània
[modifica]- 21 de juny, Castell Vacar, Espiel: Ermengol I d'Urgell, comte d'Urgell.[52]
- 1 de setembre - Abat Odó, bisbe de Girona. Mor a causa de les ferides de guerra de l'expedició dels comtes catalans contra Còrdova.
- Castell de Calonge de Segarra - Arnulf de Vic, bisbe de Vic. Mor a causa de les ferides de guerra de l'expedició dels comtes catalans contra Còrdova.[5]
Aeci (bisbe de Barcelona), mor en l'expedició dels comtes catalans contra Còrdova.[2]Alt relleu de l'abat Odó al monestir de Sant Cugat del Vallès - 20 de setembre - Sal·la, Bisbe d'Urgell entre els anys 981 i 1010. Fou fill del vescomte de Conflent Isar.[53]

Península ibèrica
[modifica]- 1 de setembre, Califat de Còrdova: Aeci, bisbe de Barcelona, mort durant les operacions militars catalanes contra els cordovesos.
- Qurtuba - Àixa al-Qurtubiyya, poeta andalusina en llengua àrab, filla del poeta Ibn Hazm.[54]
- Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, quart califa de Qúrtuba (1009) i onzè califa omeia, besnet d'Abd-ar-Rahman III. Sulayman és proclamat califa pels amazics i demana ajuda al comte de Castella Sanç I Garcia de Castella, amb qui vencen al general Wadih abans que aquest s'alii amb els comtes catalans. Morí assassinat per Wadih.[55]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Berta de Borgonya, infanta de Borgonya i reina consort de França entre els anys 997 i 1003, esposa en segones núpcies de Robert II de França.[56]
Sant Ansfried, comte d'Huy i bisbe d'Utrecht, portabandera d'Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic. Fou canonitzat sant.[57]Sant Ansfried - Cathal mac Conchobar mac Taidg, rei de Connacht, Irlanda, entre els anys 973 i 1010.[58]
- David de Kakhètia, Korikoz i rei de Kakhètia, a geòrgia, entre els anys 976 i 1010.[59]
- Joan Curcues, Catepà d'Itàlia i general de l'Imperi Romà d'Orient. És un dels militars més importants de l'imperi i protagonista de l'època de les conquestes de l'imperi al segle X.[60]
Altres continents
[modifica]- Abu'l-Nasr Muhammad últim governant farihúnida de Guzgan, a l'Iran, entre els anys 1000 i 1010.[61]
Fujiwara no Korechika, noble japonès, germà de la dona de l'emperador Ichijō.[62]
Fujiwara no Korechika - Kang Cho, general coreà de Goryeo.[63]
- Abu Sahl 'Isa ibn Yahya al-Masihi, metge, astrònom i filòsof persa cristià de l'església jacobita mort al Tabaristan.[64]
- Vijayanandi, matemàtic i astrònom indi.[65]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ 2,0 2,1 Historia De Cataluña Y De La Corona De Aragon 1860.Per Victor Balaguer
- ↑ «Ermessenda de Carcassona, dona d'estat».
- ↑ Dozy, Reinhart Pieter Anne. Histoire des musulmans d'Espagne: jusqu'à la conquête de l'Andalousie par les Almoravides, 711-1110 (en francès). E. J. Brill, 1861.
- ↑ 5,0 5,1 Mata, Ramon Ordeig i «Precisions sobre l'episcopologi de Girona dels segles VIII-X». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 11-01-2004, pàg. 471–482. ISSN: 2339-9937.
- ↑ Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; entrada: "Arnulf"; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6
- ↑ Zimmermann, Michel. Naixement de Catalunya. Barcelona: Ed. Base, març 2023, p. 540. ISBN 978-84-19007-64-3.
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, pp. 159. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, pp. 160. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Paul, Jacques. Les conciles de paix aquitains antérieurs à l’An Mil (en francès). Aix-en-Provence: Presses universitaires de Provence, 2002, p. 177–209. ISBN 978-2-8218-8285-0.
- ↑ templersdeburjassot. «Historia para los no iniciados. Cronología del Reino de Valencia» (en castellà), 02-07-2017. [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ «taifa de València | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ «taifa de Tortosa | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Sanz, Vicente Coscollá. La Valencia musulmana (en castellà). Carena Editors, S.l., 2003, p. 30. ISBN 978-84-87398-75-9.
- ↑ F. Codera, Mochéhid, conquistador de Cerdeña, Palerm 1910
- ↑ Dozy, Reinhart Pieter Anne. Histoire des musulmans d'Espagne: jusqu'à la conquête de l'Andalousie par les Almoravides, 711-1110 (en francès). E. J. Brill, 1861.
- ↑ Guidoni, Enrico. La ville européenne: formation et signification du quatrième au onzième siècle (en francès). Editions Mardaga, 1981. ISBN 978-2-87009-133-3.
- ↑ Fiske, John. The Discovery of America, Volume 1 (Illustrated Edition) (en anglès). Echo Library, 2009-09-01. ISBN 978-1-4068-2929-7.
- ↑ Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p
- ↑ Swanton, Michael. The Anglo-Saxon Chronicle (en anglès). Psychology Press, 1998. ISBN 978-0-415-92129-9.
- ↑ Ferdinand Lot, Naissance de la France , Librairie Arthème Fayard, 1948, 864 p
- ↑ Viet Nam Social Sciences (en anglès). Committee for Social Sciences, 2005.
- ↑ Thái Doãn Thành «Kinh nghiệm tổ chức và vận hành cơ quan chống tham nhũng thời Lê Sơ và giá trị tham khảo». Quản lý nhà nước, 357, 20-10-2025, pàg. 53–57. DOI: 10.59394/qlnn.357.2025.1316. ISSN: 2354-0761.
- ↑ Nāẓim, Muhammad. The Life and Times of Sultan Mahmud of Ghazna (en anglès). CUP Archive, 1971.
- ↑ Kim, Jinwung. A History of Korea: From "Land of the Morning Calm" to States in Conflict (en anglès). Indiana University Press, 2012-11-05. ISBN 978-0-253-00024-8.
- ↑ «Artau I Miró de Pallars Sobirà | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Jean-François), Dreux du Radier (M. Histoire littéraire du Poitou: Précédée d'une introd., et continuée jusqu'en 1840 (en francès). Robin, 1842.
- ↑ «Garcia II de Castella | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Taborda, Tarcisio Antonio Costa. Dom Diogo de Souza (en portuguès brasiler). Museu Dom Diogo de Souza, 1966.
- ↑ «Biographie nationale de Belgique/Tome 1/ADALBÉRON III - Wikisource» (en francès). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ «Bishop St. Adalbero di Würzburg [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Sapere.it. «Annóne II su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2023-01-15. [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ «ARIALDO, santo - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Elisabeth M. C. van Houts, « The Origins of Herleva, Mother of William the Conqueror », dans The English Historical Review, vol. 101, no 399 (avril 1986), p. 399-404.
- ↑ «Saint Benno | Bavarian Patron, Bishop & Reformer | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-09.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Eberhard - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ "Emma of Ivry, c.1008-1080", Charlotte Cartwright, Medieval Elite Women and the Exercise of Power, 1100–1400: Moving beyond the Exceptionalist Debate, editor Heather J. Tanner, Palgrave Macmillan, 2019, 94
- ↑ Heather Tanner, « The Expansion of the Power and Influence of the Counts of Boulogne under Eustace II », dans Anglo-Norman Studies - XIV. Proceeding of the Battle Conference 1991, édité par Marjorie Chibnall, 1991, p. 251-286.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Gebhard - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Jules Gay L'Italie méridionale et l'Empire byzantin depuis l'avènement de Basile Ier jusqu'à la prise de Bari par les Normands (867-1071) Albert Fontemoing éditeur, Paris 1904 p. 438
- ↑ (hu) Gyula Kristó et Ferenc Makk, [« Souverains de la maison Árpád »], I.P.C. Könyvek, 1996, p. 68 i 77. (ISBN 963-7930-97-3).
- ↑ «Miquel IV | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Otloh von St. Emmeran - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Siegfried von Sponheim - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Werner I., Habsburg, Graf - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Woman, Her History and Her Struggle for Emancipation, By B. S. Chandrababu, L. Thilagavathi. p.158
- ↑ «Rich in description» (en Indian English). The Hindu, 08-03-2012. ISSN: 0971-751X.
- ↑ Islam, Misbah. Decline of Muslim States and Societies: The Real Root Causes and What Can Be Done Next (en anglès). Xlibris Corporation, 2008-05-01, p. 253. ISBN 978-1-4500-9821-2.
- ↑ «VIAF». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ West African Kingdoms 500-1590: Social Class and Economy Summary (en anglès).
- ↑ «Jia Xian | Mathematician, Astronomer, Polymath | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-02.
- ↑ «1010». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Villanueva, Jaime. Urgel. 1821-50 (en castellà). Fortanet, 1821, p. 113-128.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ «Muḥammad II de Còrdova | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ «Berthe de Bourgogne – SIEFAR» (en francès). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Ansfried - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Ua Ruairc, in Seán Duffy (ed.), Medieval Ireland: An Encyclopedia. Routledge. 2005. pp.
- ↑ Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 196 i 546.
- ↑ El-Cheikh, Nadia Maria. Byzantium Viewed by the Arabs (en anglès). Harvard CMES, 2004. ISBN 978-0-932885-30-2.
- ↑ «ĀL-E FARĪḠŪN» (en anglès americà). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ (ja) Owada, T. et al. (2003). Nihonshi Shoka Keizu Jimmei Jiten. Kōdansha.
- ↑ 김, 인호(광운대 교수) «김치양 (金致陽)» (en coreà). Encyclopedia of Korean Culture. Academy of Korean Studies.
- ↑ «Abu Sahl 'Isa ibn Yahya al-Masihi - The Mathematics Genealogy Project». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Agarwal, Ravi P.; Sen, Syamal K. Creators of Mathematical and Computational Sciences. Cham: Springer, 2014, p. 113-114. ISBN 978-3-319-10869-8.