1007

1007
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1007 (mvii)
Islàmic	397 – 398
Xinès	3703 – 3704
Hebreu	4767 – 4768
Calendaris hindús	1062 – 1063 (Vikram Samvat); 929 – 930 (Shaka Samvat); 4108 – 4109 (Kali Yuga)
Persa	385 – 386
Armeni	456
Rúnic	1257
Ab urbe condita	1760
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	970 980 990 - 1000 - 1010 1020 1030
Anys
	1004 1005 1006 - 1007 - 1008 1009 1010

1007 fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Aproximadament aquest any, una expedició dirigida pel viking Leif Ericson va descobrir l'illa de Terranova, la península del Labrador i les actuals costes dels Estats Units. No obstant això, les colònies que van fundar els vikings en aquests llocs no van durar gaire perquè van ser destruïdes pels indis. Per aquest motiu i perquè tals expedicions no van continuar ni van ser conegudes, aquesta informació no va tenir cap repercussió a Europa fins a l'arribada de Colom el 1492.

Esdeveniments

Uxmal
15 d'agost: a Yucatán (Mèxic), el cap maia Ah Suytok Tutul Xiu funda el llogaret d'Uxmal (segons el calendari maia).^[1]
17 de setembre: a 25 km al sud-oest de Bagdad (Iraq), un terratrèmol deixa 16.000 morts.
22 d'octubre (o 22 de desembre): el bisbe de Cambrai Erluin obté el poder comtal sobre el Cambrésis per Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic.^[2]
1 de novembre: Enric II del Sacre Imperi funda el bisbat de Bamberg al concili de Frankfurt amb l'objectiu d'afavorir la reforma del cluny del clergat i protegeix els clergues.^[3]

Països catalans i Occitània

Guillem és el primer vescomte de Vallespir.

Europa

Primers pogroms contra els jueus a Rouen (1007-1012).^[4]
Etelred l'Indecís paga als víquings danesos una suma de 36.000 lliures de plata (Danegeld) per aturar noves invasions.^[5]
Boleslau I de Polònia ocupa la Marca de Lusàcia, Milsko i Bautzen.^[6]
Vladímir I de Kíev acull Bru de Querfurt (sant Bonifaci) que pasa per Kíiv en la seva missió entre els Petxenegs.^[7]
Erupció del Vesuvi.^[8]

Altres continents

Els kerait, una tribu turcomongola, es converteixen al nestorianisme (una branca del cristianisme).^[9]
Qàlat dels Beni Hammad, Algèria
L'amazic sanhadja Hammad ibn Bulugguín fa construir als monts Hodna, a l'actual Algèria, una vil·la fortificada, el Qàlat Bani Hammad, que esdevé la seva capital. Hammad es declara independent dels Zirides l'ay 1014 i fonda la dinastia bereber dels Hammàdides.^[10]
Última erupció del volcà Hallasan de l'illa de Jeju-do, a l'actual Corea del Sud.

Naixements

Península Ibèrica

Ibn Sídah (Múrcia, Al-Àndalus): erudit, gramàtic i lexicògraf i poets andalusí.^[11]

Europa

24 d'agost - Thierry de Leernes, monjo, mestre i abat de l'Abadia benedictina de Saint-Hubert (Bèlgica).^[12]
Emeric d'Hongria, príncep d'Hongria i bisbe del comtat de Csanád. Fill d'Esteve I d'Hongria.^[13]
Sant Pere Damià
Pere Damià (Ravenna), religiós, teòleg, bisbe i cardenal. Sant de l'església catòlica. Moralista i reformador de l'església.^[14]
Giselbert de Luxemburg Comte de Salm i de Longwy i Comte de Luxemburg. Era fill de Frederic de Luxemburg. Conrad I de Luxemburg i Herman I de Salm són fills seus.^[15]
Hug II de França, rei associat de França entre els anys 1017 i 1026.^[16]
Isaac I Comnè en una moneda
Isaac I Comnè, Emperador romà d'Orient entre els anys 1057 i 1059, primer emperador de la família dels Comnens.
Sant Emeric d'Hongria
Emeric d'Hongria príncep hereu del Regne d'Hongria. Proclamat sant l'any 1083.^[17]

Fora d'Europa

Ouyang Xiu (f. 1072), escriptor xinès.^[18]
Maitrīpāda, Mahāsiddha, asceta budista indi. Professor i transmissor del Mahamudra.

Defuncions

Península ibèrica

Urraca Fernández de Castella
Urraca Fernández de Castella, infanta del Comtat de Castella i reina consort de Lleó dues vegades (951 - 956 i 958 - 960) i reina consort de Navarra (970 - 994). És filla del comte de Castella Ferran González i de Sança de Pamplona.^[19]
Màslama al-Majrití erudit, astròleg i alquimista i matemàtic andalusí nascut a Madrid l'any 950. És el primer madrileny de la història conegut. La seva filla fou l'astrònoma Fátima de Madrid.^[20]^[21]
Pelai Rodríguez, magnat i comte del regne de Lleó membre de la cort de Beremund II de Lleó i d'Alfons V de Lleó. L'any 992 es va rebel·lar amb altres nobles contra el rei Beremund II, tot i que fou perdonat.^[22]

Europa

27 de febrer. Ælfwaru noble anglosaxona i escriptora. Filla d'Æthelstan Mannessune i de Sant Eadnoth el màrtir, primer abat de Ramsey i Godric.^[23]
Maria Argiropulina, àvia de l'emperador romà d'Orient Romà II i germana de l'emperador romà d'Orient Romà III Argir. Es casà amb Joan Orsèol, fill del dux de Venècia Pere II Orsèol.^[24]
Hériger de Lobbes, mojo benedictí, mestre i erudit. Abat de l'abadia de Lobbes.^[25]
Landolf VII de Càpua, príncep de Càpua.^[26]
Joan I d'Amalfi, duc d'Amalfi entre els anys 1002 i 1007.^[27]
Boleslaw I de Polònia
Sebastià d'Estrigònia, Arquebisbe d'Esztergom entre els anys 1002 i 1007. Missioner, prelat i polític benedictí.^[28]

Altres continents

Empress Guo (Zhenzong): emperadriu cosort de la dinastia Song de la Xina, muller de l'emperador Song Zhenzong.^[29]
Maqamat de al-Hariri
Al-Hamadhaní, escriptor persa en llengua àrab, mestre de la prosa àrab, a qui s'atribuaeix la creació del gènere literari de la maqama.^[30]
Manjutakin, esclau militar del califa fatimita Al-Aziz.^[31]

Referències

↑ «El mundo en el año 1007 d. C.» (en castellà). [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ Glay, A. Le. Recherches sur l'Eglise Metroplitaine de Cambrai (en francès), 1825.
↑ Fleury, Claude. Histoire ecclésiastique (en francès). Aux depens des libraires Associés, 1781.
↑ Golb, Norman. Les Juifs de Rouen au Moyen Age: Portrait d'une culture oubliée (en francès). Presses universitaires de Rouen et du Havre, 1985. ISBN 978-2-87775-741-6.
↑ John Haywood (1995). Historical Atlas of the Vikings, p. 118. ISBN 978-0-140-51328-8.
↑ Oskar Halecki, William Reddaway, J. H. Penson The Cambridge History of Poland [archive] CUP Archive (ISBN 978-1-00-128802-4)
↑ Pierling, Paul. La Russie et le Saint-Siège: Études Diplomatiques, Tome 1: les Russes Au Concile de Florence, Mariage d'un Tsar Au Vatican, les Papes Médicis et Vasili III. Mystification et Projets D'ambassade (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-4662-8.
↑ Collectif. Le Territoire Au Cœur de la Géographie Culturelle (en francès). Editions L'Harmattan, 1999. ISBN 978-2-7384-7899-3.
↑ Kingsley Bolton. Triad Societies: Western Accounts of the History, Sociology and Linguistics of Chinese Secret Societies. Taylor & Francis, 2000. ISBN 978-0-415-24397-1.
↑ Khaldūn, Ibn. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique Septentrionale (en francès). Impr. du Gouvernement, 1854.
↑ Cabanelas, Darío. Ibn Sīda de Murcia: el mayor lexicógrafo de Al-Andalus (en castellà). Editora Regional de Murcia, 1986. ISBN 978-84-7564-029-7.
↑ «VIAF». [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ Cevins, Marie-Madeleine de.- Saint Étienne de Hongrie - Paris, Fayard, 2004.444.
↑ «Pere Damià | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ Alfred Lefort, La Maison souveraine de Luxembourg, Reims, Imprimerie Lucien Monge, 1902
↑ Lote, Georges. Chapitre II. La période du moyen français (en francès). Aix-en-Provence: Presses universitaires de Provence, 1955, p. 289–335. ISBN 978-2-8218-2734-9.
↑ «Sant' Emerico d’Ungheria» (en italià). [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ Christian Lamouroux, « Entre symptôme et précédent. Notes sur l'œuvre historique de Ouyang Xiu (1007-1072) », Extrême-Orient, Extrême-Occident, 1997, vol. 19, n^o 19
↑ «Urraca de Castella | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ «Fatima de Madrid» (en castellà). Arxivat de l'original el 2012-09-20. [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ «Majriti». [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ "El Conde Fernando Peláez, un rebelde leonés del siglo XI" a: Anuario de Estudios Medievales. Editorial CSIC, p. 87-98.
↑ Ramsey Cartulary iii 167
↑ Nicol, Donald M. Byzantium and Venice: A Study in Diplomatic and Cultural Relations (en anglès). Cambridge University Press, 1992-05-07, p. 44-47. ISBN 978-0-521-42894-1.
↑ Théophile Lejeune, , vol. Annales, t. II, Mons, Cercle archéologique de Mons, 1859, 83 p., p. 55-56
↑ Jules Gay L'Italie méridionale et l'Empire byzantin depuis l'avènement de Basile I^er jusqu'à la prise de Bari par les Normands (867-1071) Albert Fontemoing éditeur, Paris 1904 p. 636.
↑ «SOUTHERN ITALY (1)». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 24 desembre 2025].
↑ Esztergomi érsekek 1001 - 2003. Budapest: Szent István Társulat, 2003. ISBN 978-963-361-472-3.
↑ ([景德]四年...夏四月....。辛巳，皇后郭氏崩.) Song Shi, vol.07. (景德四年，从幸西京还，以疾崩，年三十二。) Song Shi, vol.242
↑ Enciclopèdia de l'Islam, Vol. III, pag. 108-109
↑ Kennedy, Hugh N. The Prophet and the Age of the Caliphates: The Islamic Near East from the Sixth to the Eleventh Century (en anglès). Pearson/Longman, 2004. ISBN 978-0-582-40525-7.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1007

[1] «El mundo en el año 1007 d. C.» (en castellà). [Consulta: 24 desembre 2025].

[2] Glay, A. Le. Recherches sur l'Eglise Metroplitaine de Cambrai (en francès), 1825.

[3] Fleury, Claude. Histoire ecclésiastique (en francès). Aux depens des libraires Associés, 1781.

[4] Golb, Norman. Les Juifs de Rouen au Moyen Age: Portrait d'une culture oubliée (en francès). Presses universitaires de Rouen et du Havre, 1985. ISBN 978-2-87775-741-6.

[5] John Haywood (1995). Historical Atlas of the Vikings, p. 118. ISBN 978-0-140-51328-8.

[6] Oskar Halecki, William Reddaway, J. H. Penson The Cambridge History of Poland [archive] CUP Archive (ISBN 978-1-00-128802-4)

[7] Pierling, Paul. La Russie et le Saint-Siège: Études Diplomatiques, Tome 1: les Russes Au Concile de Florence, Mariage d'un Tsar Au Vatican, les Papes Médicis et Vasili III. Mystification et Projets D'ambassade (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-4662-8.

[8] Collectif. Le Territoire Au Cœur de la Géographie Culturelle (en francès). Editions L'Harmattan, 1999. ISBN 978-2-7384-7899-3.

[BoltonHutton2000-9] Kingsley Bolton. Triad Societies: Western Accounts of the History, Sociology and Linguistics of Chinese Secret Societies. Taylor & Francis, 2000. ISBN 978-0-415-24397-1.

[10] Khaldūn, Ibn. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique Septentrionale (en francès). Impr. du Gouvernement, 1854.

[11] Cabanelas, Darío. Ibn Sīda de Murcia: el mayor lexicógrafo de Al-Andalus (en castellà). Editora Regional de Murcia, 1986. ISBN 978-84-7564-029-7.

[12] «VIAF». [Consulta: 24 desembre 2025].

[13] Cevins, Marie-Madeleine de.- Saint Étienne de Hongrie - Paris, Fayard, 2004.444.

[14] «Pere Damià | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 desembre 2025].

[15] Alfred Lefort, La Maison souveraine de Luxembourg, Reims, Imprimerie Lucien Monge, 1902

[16] Lote, Georges. Chapitre II. La période du moyen français (en francès). Aix-en-Provence: Presses universitaires de Provence, 1955, p. 289–335. ISBN 978-2-8218-2734-9.

[17] «Sant' Emerico d’Ungheria» (en italià). [Consulta: 24 desembre 2025].

[18] Christian Lamouroux, « Entre symptôme et précédent. Notes sur l'œuvre historique de Ouyang Xiu (1007-1072) », Extrême-Orient, Extrême-Occident, 1997, vol. 19, n^o 19

[19] «Urraca de Castella | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 desembre 2025].

[20] «Fatima de Madrid» (en castellà). Arxivat de l'original el 2012-09-20. [Consulta: 24 desembre 2025].

[21] «Majriti». [Consulta: 24 desembre 2025].

[22] "El Conde Fernando Peláez, un rebelde leonés del siglo XI" a: Anuario de Estudios Medievales. Editorial CSIC, p. 87-98.

[23] Ramsey Cartulary iii 167

[24] Nicol, Donald M. Byzantium and Venice: A Study in Diplomatic and Cultural Relations (en anglès). Cambridge University Press, 1992-05-07, p. 44-47. ISBN 978-0-521-42894-1.

[25] Théophile Lejeune, , vol. Annales, t. II, Mons, Cercle archéologique de Mons, 1859, 83 p., p. 55-56

[26] Jules Gay L'Italie méridionale et l'Empire byzantin depuis l'avènement de Basile I^er jusqu'à la prise de Bari par les Normands (867-1071) Albert Fontemoing éditeur, Paris 1904 p. 636.

[27] «SOUTHERN ITALY (1)». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 24 desembre 2025].

[28] Esztergomi érsekek 1001 - 2003. Budapest: Szent István Társulat, 2003. ISBN 978-963-361-472-3.

[29] ([景德]四年...夏四月....。辛巳，皇后郭氏崩.) Song Shi, vol.07. (景德四年，从幸西京还，以疾崩，年三十二。) Song Shi, vol.242

[30] Enciclopèdia de l'Islam, Vol. III, pag. 108-109

[31] Kennedy, Hugh N. The Prophet and the Age of the Caliphates: The Islamic Near East from the Sixth to the Eleventh Century (en anglès). Pearson/Longman, 2004. ISBN 978-0-582-40525-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]