Stuart Hall

Stuart Hall

Biografia
Naixement	(en) Stuart McPhail Hall 3 febrer 1932 Kingston (Jamaica)
Mort	10 febrer 2014 (82 anys) Londres
Causa de mort	insuficiència renal
Sepultura	Cementiri de Highgate
President of the British Sociological Association (en)
1995 – 1997
Editor Soundings (en)
Catedràtic Universitat Oberta
President Iniva (en)
President Autograph ABP (en)
Professor emèrit
Nomenat per: Universitat Oberta
Dades personals
Formació	Merton College Universitat d'Oxford Jamaica College (en)
Activitat
Camp de treball	Sociologia i culturologia
Ocupació	sociòleg, crític literari, professor universitari, teòric de l'art
Ocupador	Universitat Oberta, catedràtic Universitat de Birmingham
Membre de	Acadèmia Britànica
Influències	Karl Marx
Obra
Estudiant doctoral	Paul Gilroy
Família
Cònjuge	Catherine Hall
Cronologia
	New Left Review
	Soundings (en)
Premis
(1951)  Beca Rhodes  Membre de l'Acadèmia Britànica

Stuart Hall (Kingston, 3 de febrer de 1932 - Londres, 10 de febrer de 2014) va ser un teòric cultural i sociòleg jamaicà, establert a Anglaterra des de 1951 fins a la seva mort. Al costat de Raymond Williams, Richard Hoggart i I. P. Thompson, fou un dels principals referents dels Estudis culturals. Hoggart va fundar en 1964 el Centre for Contemporary Cultural Studies a la Universitat de Birmingham i va convidar a Hall a integrar l'equip de recerca. Hall va presidir el centre entre 1968 i 1979. Més tard va ser professor de la Universitat Oberta del Regne Unit, finalitzant els seus estudis en 1997 i conservant el títol de Professor Emèrit. De tendència marxista, els seus principals referents van ser el propi Marx, l'italià Antonio Gramsci i Raymond Williams. Els seus estudis giren entorn del concepte gramscià d'hegemonia i la seva relació amb els mitjans de comunicació i la cultura popular. En aquest últim, és conegut el seu model de codificació/ descodificació, recollit en el seu llibre Stuart Hall: Critical dialogues in cultural studies (2001, Routledge) on reflexiona sobre la varietat de significats que poden tenir els missatges emesos pels mitjans de comunicació en el que, a través de com van codificats i com es descodifican, es pot extreure diferents significats.