Repùblega Àraba Saharawi Democràtega
| الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية (ar) República Árabe Saharaui Democrática (es) | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Ino | Yā Banīy As-Saharā (1979) | ||||
| Bomò | «Liberty, Democracy, Unity» «Свобода, демократия, единство» «Libertad, Democracia, Unidad» «الحرية والديمقراطية والوحدة» «Kemerdekaan, Demokrasi, Kesatuan» «Merdeka, Demokratik, Bersatu» «Liberté, Democratie, Unité» «Свабода, дэмакратыя, адзінства» | ||||
| Pozision | |||||
| Continente | Africa | ||||
| Capitałe | El Ayun Tifariti (it) | ||||
| Popołasion | |||||
| Totałe | 607 292 (2021) | ||||
| Densità | 2,28 hab./km² | ||||
| Demònemo | saharaui,
| ||||
| Idioma | àrabo spagnoło | ||||
| Zeografia | |||||
| Àrea | 266 000 km² | ||||
| Lìnea costiera | 1 100 km | ||||
| Bagnà da | Osèano Atlàntego | ||||
| Rente a | |||||
| Prima mesion documentada | sahara ispànego | ||||
| Organizasion pułìtega | |||||
| Forma de goerno | repùblega | ||||
| Òrgano lejislativo | Consejo Nasionałe Saharaui | ||||
| Presidente de ła Repùblega Araba Democràtega Saharawi | Brahim Gali (it) | ||||
| Primo Ministro de ła Repùblega Democràtega Àraba Saharàui | Bouchraya Hammoudi Bayoun (13 de zenaro del 2020) | ||||
| Menbro de | |||||
| Economia | |||||
| Moneda | Peseta sahrawi | ||||
| Còdazi de identifegasion | |||||
| Còdaze de matricołasion | SH | ||||
| Fuzo oràrio | |||||
| Domìnio de primo liveło | nessuno [2] | ||||
| Prefiso tełefònego | +212 | ||||
| Istòrego | |||||
|
| |||||
Ła Republica Araba Saharawi Democratica[3] (in arabo الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية), el xe un stato co un parsial ricognosimento internasional[4] de l'Africa setentrional.
Ła reclama sovranità el teritorio cognosuo cofà Sahara Ocidentałe[5], che el confina a sudest co a Mauritania, a nordest co ła Algeria e a nord co el Maroco.
Ła controla quatro zone autonome: i campi dei rifugiati saharawi, el teritorio libarà longo el confin co l'Algeria, el teritorio libarà longo el confin co la Mauritania.
Zeografia
[canbia | canbia el còdaxe]
Storia
[canbia | canbia el còdaxe]La Repubblica el xe el goerno in bando del Sahara Ocidentałe, la xe stà proclamà el 27 febraro 1976 da el Fronte Polisario[6]
I saharawi i speta el dirito de far on referendum par l'autodeterminasion dal 1990, referendum che l'è stà rimandà pi olte da el goerno de el Maroco.
Zeografia połitega
[canbia | canbia el còdaxe]Ła RASD ła ga cavedal provisoria a Bir Lehlu, cheła uficial ła xe a El Ayun.
Note
[canbia | canbia el còdaxe]- ↑ URL de refarensa: https://au.int/en/countryprofiles/saharawi-arab-democratic-republic.
- ↑ .eh riservato
- ↑ in breve RASD
- ↑ no el xe on Stato inte el senso tradisionałe, ma ła xe riconosesta da diversi paesi e ła svolge in alcuni organismi internasionałi funsion col rango de stato indipendente.
- ↑ el Maroco el reclama tuto sto teritorio, organixà inte le provincie de Oued Ed-Dahab-Lagouira, Laâyoune-Boujdour-Sakia El Hamra e Guelmim-Es Semara; el Maroco el controła de fato tuta ła banda a nordovest, ła RASD ła controła de fato ła banda a sudest.
- ↑ movimento de liberasion nato soto ła dominasion spagnoła e che el ga continuà ła lota de liberasion dopo l'invasion da parte deł Mauritania e del Maroco.
Varda anca
[canbia | canbia el còdaxe]Łigadure foreste
[canbia | canbia el còdaxe](EN) ,(ES) ,(FR) informasion sora el problema dei Saharawi
| Controło de autorità | VIAF (EN) 168404919 · ISNI (EN) 0000 0001 2203 3637 · LCCN (EN) n85817401 · GND (DE) 6060391-4 · BNF (FR) cb11865426x (data) · WorldCat Identities (EN) n85-817401 |
|---|
