L'MT-LB (rus: Многоцелевой Тягач Легкий Бронированный, romanitzat: Mnogotselevoy Tyagach Legky Bronirovanny, literalment "vehicle de remolc polivalent") és un vehicle blindat de combatamfibi d'origen soviètic per al transport d'artilleria i tropes, introduït a finals de la dècada dels 60,[1] basat en el xassís del tanc lleuger amfibi PT-76.
Aquest model està lleugerament blindat, amb un gruix de 7-14 mm d'acer, i va armat amb una metralladora NSV de 12,7 mm. Per desplaçar-se fa servir un motor dièsel YaMZ-238V,[2] que li permet assolir velocitats de 62 km/h amb un abast de 500 km per carretera.[1] Inicialment era un vehicle dissenyat per arrossegar peces d'artilleria i desplaçar els seus servidors, però amb el temps l'MT-LB ha estat emprat en una gran varietat de rols, inclòs el transport de fins a onze soldats.[1]
El desenvolupament de l'MT-LB va començar a la dècada dels 60 per substituir els tractors d'artilleria AT-P. El disseny va ser ràpid, gràcies a l'ús de parts estandarditzades, i la fabricació en sèrie va començar a principis dels 70.[4] A causa del seu cost reduït i la seva fiabilitat a camp a través es va convertir ràpidament en un vehicle clau de les Forces Armades de la Unió Soviètica. S'estima que se n'han produït més de 12.000 unitats[3] i s'han dissenyat 80 variants per a rols diferents.[5] L'any 2022 era un vehicle que continuava en actiu a diferents arsenals arreu del món, particularment a antics estats del Pacte de Varsòvia.[3]
El disseny de l'MT-LB va començar a la dècada dels 60, amb l'objectiu de substituir el tractor d'artilleria AT-P (i els menys habituals AT-L, AT-S i AT-T). El tractor AT-P va ser dissenyat per Astrov, buró OKB-40, de Mitisxi i fou fabricat entre 1954 i 1962. Aquest blindat, en combat, s'esperava que operés a la vora del front. Tot i això, el compartiment de tropa on anaven els servidors de les peces d'artilleria era descobert, deixant els artillers en una posició vulnerable a foc d'armes lleugeres o fragments de metralla.[6] Adoptat per les Forces Armades de l'URSS el 1964 mitjançant resolució del Consell de ministres de l'URSS No. 1030-401.[cal citació]
Blindats MT-LB durant la desfilada del 28è aniversari de la fundació de l'RDA.
El primer resultat del projecte fou un tractor no blindat fet d'alumini, denominat MT-L, basat en el xassís del tanc lleuger amfibi PT-76.[2][3] El desenvolupament continuaria amb l'addició de blindatge i per accelerar-ne el progrés es van fer servir components estandarditzats, especialment parts de la suspensió i el motor de camió YaMZ-238V de 240 CV.[2][4] El resultat fou un vehicle barat i fiable, la producció en sèrie va començar a la planta de tractors de Khàrkiv però més endavant també seria fabricat sota llicència a Bulgària i Polònia.[5] L'MT-LB també ha estat exportat a diferents estats d'arreu del món.[4]
El buc de l'MT-LB és d'acer soldat, amb un gruix de blindatge d'entre 7 i 14 mm, amb un perfil baix i allargat. El compartiment de la tripulació, al davant, té el motor just rere seu, i està connectat amb el compartiment de la tropa al darrere de tot. Aquests blindats tenen una disposició semblant a la de la majoria de blindats soviètics. El conductor s'assenta al frontal esquerra i té un parabrisa, amb una protecció abatible, i a sobre seu té una escotilla i tres periscopis. A dreta del conductor hi ha el comandant del vehicle, que disposa d'un altre parabrisa protegit, una escotilla i dos periscopis. En combat el comandant també ha de servir la torreta, que està lleugerament endavant i a la dreta.[7] Generalment el conductor i el comandant disposen d'aparells de visió nocturna i tot el vehicle té protecció contra agents NBQ.[8]
Vista frontal d'un MT-LB ucraïnès, on es poden apreciar les escotilles i la torreta del vehicle.
L'armament principal de l'MT-LB és una metralladora PKT muntada a la torreta, que disposa de 2.500 cartutxos del calibre 7,62 mm.[3] La tripulació i la tropa estan connectats per un estret passadís. El compartiment de tropa està equipat amb seients de tela, muntats als laterals del vehicle, amb capacitat per 11 soldats. Per entrar i sortir, la tropa té dues portes al darrere del buc i dues escotilles a sobre seu. Cada porta del darrere disposa d'una espitllera per disparar i cada lateral té un espitllera per observar i una altra per disparar.[7][3]
El sistema de tracció està compost per sis rodes de rodament, una roda motriu davantera i una roda dentada al darrere. Les rodes estan connectades a una suspensió per barres de torsió estàndard. El motor del vehicle és un dièsel de 8 cilindres en V, model YaMZ-238V de 179 kW a 2.100 rpm, ubicat al centre-esquerra del vehicle, rere el conductor.[2][1] Aquest conjunt permet que l'MT-LB assoleixi velocitats de 62 km/h per carretera i tingui un abast d'uns 500 km. La capacitat de càrrega de l'MT-LB és d'uns 2.000 kg a dins del vehicle i 6.500 kg en un tràiler o arrossegant una peça d'artilleria. El vehicle també té capacitats amfíbies limitades: abans d'entrar a l'aigua s'ha d'abatre una planxa frontal per millorar la flotació i s'han d'activar les bombes de sentina. A l'aigua s'impulsa mitjançant les erugues del blindat a una velocitat màxima de 4-6 km/h.[2]
Els primers operadors de l'MT-LB foren les Forces Armades de la Unió Soviètica i els membres del Pacte de Varsòvia, que el van adoptar en grans quantitats. L'MT-LB va ser un èxit per la seva versatilitat, bona mobilitat camp a través i pel seu baix cost. En comparació amb el BMP-1, que havia estat introduït aproximadament al mateix temps, l'MT-LB era molt més assequible i s'especula que podria haver estat una 'assegurança' en cas que el BMP-1 fos un fracàs.[2] Durant aquesta etapa l'MT-LB fou emprat en la majoria d'enfrontaments on va participar la Unió Soviètica, destacant especialment la guerra afgano-soviètica[9] o el Gener Negre a Bakú.[10] Després del col·lapse de l'URSS, va ser utilitzat en gairebé tots els principals conflictes armats a l'espai post soviètic.
Blindats MT-LB azerbaidjanesos destruïts per forces armènies durant la Guerra de l'Alt Karabakh, fotografiats el 2005.
Després de la dissolució de la Unió Soviètica, els MT-LB es van repartir entre els diferents nous estats. Molts estats han mantingut en actiu aquests blindats des d'aleshores. Els MT-LB han participat a la majoria de conflictes posteriors a la zona com la Guerra de l'Alt Karabakh, la Guerra de Transnístria,[11] a les guerres Txetxenes,[12]Guerra a Ossètia del Sud on el bandol georgià va perdre 2 MT-LB,[13] també guerra de l'Alt Karabakh de 2020, per fonts d'Oryx van calcular que durant el conflicte, el bàndol armeni va perdre en total 68 vehicles, dels quals 18 són destruïts i 49 són capturats. Per la part d'Azerbaidjan: 2 vehicles[14] o la Invasió russa d'Ucraïna del 2022: durant el conflicte, el bàndol rus ha perdut en total 1808 vehicles, dels quals 1416 són destruïts i 275 són capturats.[15] Per la part ucraïnesa ha perdut en total 138 vehicles, dels quals 116 són destruïts i 13 són capturats.[16]
Altres estats formats després de la URSS van decidir desmantellar-los o vendre els seus estocs de MT-LB. Per exemple, Alemanya va vendre 460 MT-LB a Suècia, que els va denominar Pbv 401. Els EUA van aconseguir diversos MT-LB, que té en actiu per fer simulacions d'enfrontaments contra forces hostils.[3]
MT-LB té sobrenoms entre les tropes: "motoliga", "motolab", "emteelbeshka".[17]
Després del col·lapse de l'URSS, la base de producció MT-LB es va mantenir al territori d'Ucraïna. En el xassís d'aquest vehicle, la planta de tractors de Khàrkiv ha desenvolupat i produït el vehicle tot terreny civil HTZ-3N.[cal citació]
Entre els militars, que tenen una comprensió indirecta d'aquest vehicle, hi ha una opinió sobre ell com un vehicle de baixa velocitat, mal protegit, amb una potència de foc feble. Aquesta aproximació al MT-LB es basa en una anàlisi comparativa d'aquest vehicle de combat amb vehicles de combat d'infanteria i vehicles blindats de transport de personal.
La valoració erròniament negativa del MT-LB té les seves arrels en una comparació de les seves característiques com a vehicle de combat d'infanteria. No té en compte el fet que MT-LB, d'una banda, i BMP/APC, d'altra banda, són classes d'equips militars completament diferents.
A diferència dels vehicles de combat d'infanteria, vehicles blindats de transport de personal i vehicles de combat d'infanteria, quan es va dissenyar el MT-LB, l'objectiu no era crear un vehicle de combat de suport d'infanteria. Va ser dissenyat originalment com un vehicle tot terreny per al transport de càrrega, un tractor per remolcar peces d'artilleria, un xassís per muntar diversos dispositius i també com una ambulància.[17]
Tenint en compte els requisits, l'armadura lleugera i la metralladora Kalàixnikov no es consideren un desavantatge, sinó un avantatge. De fet, a diferència d'un camió de l'exèrcit convencional, les funcions de les quals realitza, el MT-LB té un accionament sobre oruga, que augmenta la seva maniobrabilitat, blindatge antibales i armament de metralladora. El tractor no està pensat per a un ús ofensiu. Té armes de metralladora exclusivament per a la seva pròpia defensa.
L'experiència de la guerra afganesa va demostrar que, a més del seu propòsit directe, el MT-LB podria, si fos necessari, protegir-se eficaçment no només amb el foc de metralladores, sinó també els equips d'armes als quals el vehicle estava assignat com a tractor.[17]
MT-LBV: És una versió per a neu i pantans. Aquesta modificació presenta vies més amples i una pressió a terra reduïda (aproximadament 0,27 kgf/cm²). Està dissenyat per a regions del nord.[18]
SGT-31: és un vehicle sobre erugues per a neu i pantans, disponible en diverses configuracions (passatgers, càrrega-passatgers, incendis forestals i altres), i ha estat fabricat per Tyumenspetstekh LLC durant 20 anys.[19]
MT-LBVM: És una versió amb una metralladora antiaèria NSVT de 12,7 mm instal·lada en lloc del suport de torreta TKB-01-1.[20]
MT-LBVMK: Una versió amb una metralladora antiaèria Kord de 12,7 mm. Motor YaMZ-238VM, 240 CV.[21]
MT-LBVM1K: És una modificació adaptada per a treballs a gran altitud, amb la instal·lació d'un nou motor YaMZ-238BL-1 amb una capacitat de 310 CV, una nova emissora de ràdio i un nou calefactor.
MT-LBM 6M: És una modificació moderna desenvolupada per OJSC Muromteplovoz.
MT-LBM 6MA: És una variant del MT-LBM amb una torreta del vehicle blindat de transport de personal BTR-80.[22]
MT-LBM 6MA1: És una modernització amb la instal·lació addicional d'un llançagranades automàtic de 30 mm AGS-17 Plamia.
MT-LBMA4: És una modernització de MT-LBM 6MA1 amb la instal·lació d'un canó automàtic 2A14 de 23 mm en lloc de la metralladora KPVT.
MT-LBM 6MA2: És una modernització amb la instal·lació d'un canó automàtic 2A14 de 23 mm en lloc de la metralladora KPVT.
MT-LBM 6MA3: És una modernització amb la instal·lació de quatre llançadors ATGM 9M133 Kornet, una metralladora PKTM de 7,62 mm i un llançagranades automàtic AGS-30 Atlant de 30 mm.
Un MT-LB 6MBMT-LBM 6MB: És una variant del MT-LBM amb la torreta del BTR-80A que inclou un canó 2A72 de 30 mm.[23]
MT-LBM 6MB2: És una modernització amb la instal·lació addicional d'un llançagranades automàtic de 30 mm AGS-17 PlamIa.
MT-LBM 6MB3: És una variant del MT-LBM amb la instal·lació d'un canó d'avió GSh-23v de 23 mm, una metralladora antiaèria Kord de 12,7 mm i un llançagranades automàtic AGS-30 Atlant de 30 mm.
MT-LBM 6MB4: És una variant del MT-LBM amb la instal·lació d'un canó d'avió GSh-30k de 30 mm, una metralladora antiaèria Kord de 12,7 mm i un llançagranades automàtic AGS-30 Atlant de 30 mm.
MT-LBM1: És una modificació del MT-LB amb la instal·lació d'un nou motor YaMZ-238BL-1 amb una potència de 300-310 CV, una transmissió mecànica amb un mecanisme de direcció volumètrica hidràulica.
MT-LBM1A7: És una variant amb una torreta similar al vehicle blindat de transport de personal BTR-80, que munta una metralladora PKTM de 7,62 mm, una metralladora antiaèria Kord de 12,7 mm, un llançagranades automàtic AGS-17 Plamia de 30 mm i un sistema de pantalla de fum 902V.
MT-LBMB2: És una modificació de l'MT-LBM1 amb armament idèntic a MT-LBM 6MB2.
MT-LBM2: És una modificació de Kurganmashzavod amb la instal·lació d'un nou motor i transmissió.
MT-LB-LPT: és un tractor per a incendis forestals fabricat per Muromteplovoz OJSC.
USM-30 Karandash: és un vehicle de càrrega universal per a neu i pantans destinat al sector civil; hi ha diverses modificacions que difereixen en el disseny de la cabina i la presència d'equipament addicional.[33]
USM -31: és un vehicle tot terreny de passatgers.
USM-32: vehicle de transport tot terreny.
USM-35: elevador hidràulic al xassís d'un vehicle tot terreny.
USM-36: vehicle tot terreny amb manipulador de grua.
USM-38: vehicle d'extinció d'incendis per a la neu i els pantans.
USM-39: buldòzer per a neu i pantans.
USM-40: Argus: és un vehicle universal per a neu i pantans per al sector civil, amb una cabina alta, amb diverses modificacions que difereixen en el disseny de la cabina i la presència d'equipament addicional.[34]
USM-41: vehicle de passatgers per a neu i pantans
USM-42: vehicle de transport tot terreny.
USM-49: buldòzer per a neu i pantans.
TG-126-02Basic: És un vehicle tot terreny basat en el MT-LB. El seu xassís i estabilitat operativa s'han millorat. La transmissió i la suspensió són fabricades internament per Irkutsk Tracked Vehicle Plant LLC. El buc s'ha modernitzat àmpliament i s'han instal·lat parafangs robustos i acanalats al voltant del perímetre per protegir-los contra la deformació.[35]
TG-126-04 Tadpole: És un tractor forestal d'erugues, s'utilitza àmpliament en l'extinció d'incendis forestals, l'exploració geològica i el desenvolupament de territoris a l'extrem nord. Fabricant: Irkutsk Tracked Equipment Plant LLC.[36]
TG-126-05 komandirskaia: És un vehicle tot terreny, presenta una major comoditat i una major resistència al desgast dels components principals del xassís. S'utilitza àmpliament en la lluita contra incendis forestals, l'exploració geològica i el desenvolupament de territoris a l'extrem nord.[37]
TG-126-06 Snail: És un vehicle tot terreny basat en el disseny MT-LB. Pot transportar fins a 10 passatgers o 4,5 tones de càrrega (2 tones al sostre). Pot assolir una velocitat màxima de 61,5 km/h.[38]
TG-126-07 Bradus: És un vehicle tot terreny utilitzat per organitzacions centrades en el transport de passatgers fora de carretera, ja que ofereix un alt nivell de confort per als passatgers.[39]
TG-126-09 Linkor: És un vehicle multiús de càrrega i passatgers, per a neu i pantans amb un motor YaMZ-238BL. El seu xassís reforçat li permet transportar càrregues de fins a 6,5 tones.[40]
MT-LBV-N: És un tractor transportador polivalent adaptat per al seu ús en l'economia nacional.[41]
MT-LBV-NS Altai: és un tractor transportador multiusos adaptat per al seu ús en l'economia nacional.[42]
KTM-10: vehicle multiusos sobre erugues per a neu i pantans usos civils.[43]
Un MT-LB SMT-LBR6: és un vehicle blindat de transport de personal basat en el xassís MT-LB. Fabricat per la Planta de Tractors de Kharkiv . Compta amb un nou motor dièsel i una nova torreta d'un sol home (un canó automàtic ZTM-1 de 30 mm amb una metralladora KT-7.62 de 7,62 mm i llançagranades de fum 902B Tucha). La protecció de la tripulació es veu reforçada per un blindatge espaiat i un revestiment de Kevlar, i el xassís està cobert amb pantalles anticacumulatives. Es va fabricar un prototip.[44]
MT-LBR7: És un vehicle de combat d'infanteria basat en el xassís MT-LB i equipat amb el mòdul de combat BM-3 Shturm. L'armament inclou un canó automàtic ZTM-1 de 30 mm, una metralladora coaxial KT-7.62 de 7,62 mm, dos llançadors ATGM 9M114M Konkurs-M, un llançagranades automàtic de 30 mm i llançagranades de fum. La protecció de la tripulació es veu reforçada per un blindatge espaiat i un revestiment de Kevlar.[45]
MT-LBMSh: És un vehicle de combat d'infanteria amb el xassís MT-LB i el mòdul de combat Shkval. Armament: canó automàtic ZTM-1 de 30 mm, metralladora coaxial KT-7.62 de 7,62 mm, dos míssils guiats antitanc Barrier, llançagranades automàtic de 30 mm i llançagranades de fum. Se'n van fabricar 26 per a Myanmar.[46]
MT-LB S: és un vehicle mèdic blindat ucraïnès basat en l'MT-LB.[47]
MT-LB-2AP: Variant APC amb una torreta de SKOT-2AP, armada amb una elevació de 14,5 mm KPVT MG i 7,62 mm PKT CMG.
WEN LOTOS: Un vehicle mèdic blindat.
WPT Mors: vehicle d'assistència tècnica
R-137T: estació de ràdio mòbil
ZWD-1 Irys: Lloc de comandament del complex automatitzat Irys.
WDSz: vehicle de comandament i estat major de la divisió d'artilleria.[49]
MT-LB-23M Krak: canó antiaeri autopropulsat , armat amb canons antiaeris de 23 mm.[50]
Przebiśnieg: és un sistema de guerra electrònica que consta de tres vehicles:
SZ: Estació d'interferències radioelèctriques.
SR: Estació de reconeixement.
WD: Lloc de comandament.
OPA-I/OPA-II: una modernització del MT-LB amb un buc modificat, dolls d'aigua, instal·lació d'un nou motor SW680/167/1 i una torreta amb una metralladora antiaèria NSVT de 12,7 mm.[51]
BWO-40: és un vehicle de combat d'infanteria amb un canó Bofors de 40 mm, un prototip es va construir a principis dels anys noranta.[52]
Un 9K35 Strela-10MTP-LB: és un vehicle d'assistència tècnica. No té suport per a torreta ni metralladora; hi ha una plataforma de càrrega muntada al sostre.[53]
↑Estat major rus. Lester W. Grau; Michael A. Gress (traductors). The Soviet-Afghan War: How a Superpower Fought and Lost. University Press of Kansas, 2002, p. 364. ISBN 9780700611867 [Consulta: 10 setembre 2022].
Foss, Christopher F. The Encyclopedia of Tanks and Armoured Fighting Vehicles. Londres: Spellmount Publishers Ltd, 2003, p. 544. ISBN 1-86227-188-7 [Consulta: 10 setembre 2022].
Tucker-Jones, Anthony. Armoured Warfare in the Arab-Israeli Conflicts: Rare Photographs from Wartime Archives (Images of War). Pen & Sword Military, 2013, p. 179. ISBN 9781848848054 [Consulta: 10 setembre 2022].
Tucker-Jones, Anthony. Tank Battles of the Cold War, 1948–1991. Yorkshire – Philadelphia: Pen and Sword Military, 2021, p. 256. ISBN 978-1-52677-801-7 [Consulta: 10 setembre 2022].
Zaloga, Steven J. Modern Soviet Armor Combat Vehicles of the USSR and Warsaw Pact Today. Regne Unit: Prentice-Hall, 1979, p. 88. ISBN 0-13597-856-4 [Consulta: 10 setembre 2022].
Unió Soviètica
.jpg?lang=ca)
Angola: 31 MT-LB, a partir del 2024.[56]
Armènia: 20 MT-LB, a partir del 2024.[56]
Azerbaidjan: 336 MT-LB, a partir del 2024.[56]
Bangladesh: 134 MT-LB, a partir del 2024.[56]
Bielorússia: 78 MT-LB, a partir del 2024.[56]
Bulgària: 100 MT-LB a partir del 2024.[56]
Finlàndia: 320 MT-LBu/MT-LBV a partir del 2024.[56]
Geòrgia: 66 MT-LB, a partir del 2024.[56]
Iraq: unes 400 MT-LB, a partir del 2024.[56]
Kazakhstan: 50 MT-LB, a partir del 2024.[56]
Macedònia del Nord: 10 MT-LB a partir del 2024.[56]
Moldàvia: 52 unitats de MT-LB i les seves modificacions, a partir del 2024.[56]
Myanmar: 26 MT-LBMSh, a partir del 2024.[56]
Nigèria: 65 MT-LB, a partir del 2024.[56]
República Democràtica del Congo: 6 unitats, a partir del 2024.[56]
Rússia: 2750 MT-LB/-LBMVK en servei i 1.000 MT-LB emmagatzemats a partir del 2024.[56]
Ucraïna: 125 MT-LB a partir del 2024.[56]
Uruguai: 3 MT-LB (utilitzats sota la designació M-93), a partir del 2024.[56].jpg?lang=ca)
Eritrea: 10 MT-LB avaluats com a no preparats per al combat a partir del 2024.[56]
Estats Units: 17 unitats MT-LB lliurades des d' Alemanya el 1991. Fora de servei.
Hongria: retirats del servei.
Lituània: 8 MT-LB, a partir del 2016.[57]
Polònia: retirats del servei.[58]
RDA: al servei de l'Exèrcit Popular Nacional.
Suècia: 137 Pbv.401A, dels quals 56 Pbv.4020 a partir del 2010.