Vés al contingut

Lleopard

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'animal. Per a altres significats, vegeu «Lleopard (heràldica)», «Lleopard (tanc)» «i Lleopard (camuflatge)».
No s'ha de confondre amb Guepard.
Infotaula d'ésser viuLleopard
Panthera pardus Modifica el valor a Wikidata

Panthera pardus pardus Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació91 dies Modifica el valor a Wikidata
Principal font d'alimentació
impala, gasela de Thomson, facoquer africà, papió, duiquer comú, dic-dic de Günther, axis, cudú gros, Langur gris, gasela, Cercocebus, pangolí, Porc espí del Vell Món, pintada, Mico del Vell Món, geneta, paó, antílop jeroglífic, Sturnus, llebre del Cap, porc formiguer, damans, carronya, mangosta, caracal, serval, íbex de Núbia, cérvol mesquer comú, otoció, gos, cabra, sika, mandril, nyu, zebra, gat, elàfode, rata del bambú xinesa, bou, xacal, civeta africana, mangosta ratllada, ou, Lemniscomys barbarus, escolitins, gàlag del Senegal, pintada vulturina, musaranya elefant de Peters, Chlorocebus pygerythrus, Pedetes, suricata, antílop negre, niala, oribí, senglar, cabirol, Toixó, isard, rata, goril·la, ximpanzé, Tockus rufirostris, Oca egípcia, pica, llebre de les neus, agró blanc, cigonya blanca, cigonya negra, Colobus, Cercopitec, Potamochoerus, estruç comú, ocapi, Muntjac, llebre comuna, gall, ovella, cabra salvatge asiàtica, Faisà vulgar, gat salvatge africà, congoni, Thryonomys swinderianus, topi comú, raficer comú i duiquer de Natal Modifica el valor a Wikidata
Font depell de lleopard Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima27,3 anys Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatmatollar i bosc Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries5 Modifica el valor a Wikidata
Cicle diürndiürnalitat Modifica el valor a Wikidata
Període
Pliocè superior - recent[1]
Estat de conservació
UICNvulnerable Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaFelidae
GènerePanthera
EspèciePanthera pardus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimFelis pardus Modifica el valor a Wikidata
Significat‘Pantera lleopard’
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El lleopard (Panthera pardus) és un dels cinc grans fèlids del gènere Panthera (els altres són el lleó, el tigre, el jaguar i la pantera de les neus). Es tracta d'un mamífer carnívor de la família dels felins que viu a l'Àfrica i Àsia. També se'l pot anomenar pantera o pantera negra quan l'animal presenta un pelatge completament negre. Aquesta variació en el pelatge és deguda a un excés de pigmentació fosca a la pell de l'animal (melanisme).[2]

És un animal solitari, tret de l'època reproductora. El període de gestació dura al voltant de tres mesos i la femella pot tenir de dos a sis cadells.[3] Les seves preses preferides són els micos,[4] algunes espècies d'antílops petits o mitjans, zebres i bous.[5] És depredat per Panthera leo, Panthera tigris, Crocodylidae i Canis lupus.[6][7] Cacen només de nit i acostumen a passar el dia endormiscats entre la vegetació, en caus d'altres animals o, més sovint, sobre la branca d'un arbre al qual s'enfilen amb gran agilitat.[8] Són animals solitaris. Solen guardar part de la seva caça als arbres per poder-ne menjar durant uns quants dies.

Els lleopards són un animal freqüent a l'heràldica: per exemple, apareixen als escuts del Canadà, Anglaterra, Estònia i Ghana, així com als símbols nacionals de Somàlia o Benín. Té associacions de força i ferocitat, com el lleó, i per això ha estat escollit com a mascota per a la Copa del Món de Futbol de 2010 (un lleopard anomenat Zakumi).

En part degut al fet que durant centenars de milers d'anys el lleopard ha estat estès per bona part del món, els grups de lleopards d'Àfrica i d'Àsia presenten genotips significativament diferenciats; aquestes diferències són majors que les que hi ha entre l'os bru i l'os polar.[9]

Subespècies

[modifica]

Altres fonts[23] n'esmenten fins a 30 possibles subespècies.

Característiques

[modifica]

El pelatge del lleopard és generalment suau i gruixut, notablement més suau a la panxa que a l'esquena.[24] El color de la seva pell varia entre individus, de groguenc pàl·lid a daurat fosc amb taques fosques agrupades en rosetes. El seu ventre és blanc i la seva cua anellada és més curta que el seu cos. Les seves pupil·les són rodones.[25] Els lleopards que viuen en regions àrides són de color crema pàl·lid, groguenc a ocraci i vermellós; els que viuen en boscos i muntanyes són molt més foscos i daurats intensos. Les taques s'esvaeixen cap al ventre blanc i l'interior i les parts inferiors de les potes.[26] Les rosetes són circulars a les poblacions de lleopards de l'Àfrica oriental i tendeixen a ser quadrades a l'Àfrica meridional i més grans a les poblacions de lleopards asiàtics. El pelatge tendeix a ser grisenc en climes més freds i daurat fosc en hàbitats de selva tropical.[27] Els patrons de rosetes són únics en cada individu.[28][29] Es creu que aquest patró és una adaptació a una vegetació densa amb ombres irregulars, on serveix de camuflatge.[30]

La seva cua de punta blanca fa uns 60-100 cm de llargada, blanques per sota i amb taques que formen bandes incompletes cap al final de la cua.[31] Els pèls de protecció que protegeixen els pèls basals són curts, 3-4 mm a la cara i al cap, i augmenten de longitud cap als flancs i el ventre fins a uns 25–30 mm (1,0–1,2 in) . Els juvenils tenen un pelatge llanut que sembla de color fosc a causa de les taques densament disposades.[32][33] El seu pelatge tendeix a créixer més en climes més freds.[34] Les rosetes del lleopard difereixen de les del jaguar, que són més fosques i amb taques més petites a l'interior.[35] El lleopard té un nombre cromosòmic diploide de 38.[36]

Els lleopards melanístics també es coneixen com a panteres negres. El melanisme en els lleopards és causat per un al·lel recessiu i s'hereta com un tret recessiu.[37][38][39][40] A l'Índia, es van reportar nou lleopards pàl·lids i blancs entre 1905 i 1967.[41] Es van registrar lleopards que presentaven eritrisme entre 1990 i 2015 a la Reserva de Caça de Madikwe de Sud-àfrica i a Mpumalanga. La causa d'aquesta morfologia coneguda com a "lleopard de maduixa" o "pantera rosa" no es coneix bé.[42]

Mida

[modifica]

El lleopard és un felí esvelt i musculós, d'extremitats relativament curtes i cap ample. Té dimorfisme sexual, amb mascles més grans i pesants que les femelles.[43] Els mascles mesuren 60–70 cm (24–28 a l'espatlla, mentre que les dones tenen 57–64 cm d'alçada. La longitud del cap i el cos oscil·la entre 92 i 183 cm amb entre 66 i 102 cm de llargada de la cua. Les mides varien geogràficament. Els mascles solen pesar 30.9–72 kg i femelles 20.5–43 kg.[44] De vegades, els mascles grans poden arribar a créixer fins a 91 kg (201 lb). Els lleopards de la província del Cap a Sud-àfrica són generalment més petits, i només arriben a fer 20–45 kg (44–99 lb) en mascles.[45][46][47] El lleopard salvatge més pesat del sud d'Àfrica pesava al voltant de 96 kg (212 lb) i mesurava 262 cm (103 en).[48] El 2016, un lleopard indi mort a Himachal Pradesh mesurava 261 cm amb un pes estimat de 78.5 kg (173 lb) ; potser era el lleopard salvatge més gran conegut a l'Índia.

El crani de lleopard més gran registrat es va trobar a l'Índia el 1920 i mesurava 28 centímetres de longitud basal, 20 centímetres d'amplada i pesava 1 kg (2,2 lb). El crani d'un lleopard africà mesurava 286 mm en longitud basal i 181 mm d'amplada i pesava 790 g (28 unces).[49]

Distribució geogràfica

[modifica]
Lleopard

Referències

[modifica]
  1. ↑ Entrada «Panthera pardus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. ↑ Diari, Catalunya. «Gran descoberta a l'Àfrica d'un ferotge animal que es creia extingit des del 1909». [Consulta: 20 febrer 2019].
  3. ↑ Eaton, R.L. «Reproductive biology of the leopard». Zoologischer Garten, 47, 5, 1977, pàg. 329–351.
  4. ↑ Primates: Gorilla Facts – National Zoo| FONZ Arxivat 2010-06-01 a Wayback Machine.. Nationalzoo.si.edu. Retrieved on 2012-08-21.
  5. ↑ Schaller, G. Serengeti: a kingdom of predators. Nova York: Knopf, 1972. ISBN 0-394-47242-X. 
  6. ↑ Guggisberg, C., 1975. Wild Cats of the World. Nova York: Taplinger Publishing Company.
  7. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  8. ↑ Burton, Maurice; Burton, Robert. International Wildlife Encyclopedia (en anglès). vol.11 (leopard - marten). Marshall Cavendish, 2002, p. 1444. ISBN 0761472770. 
  9. ↑ Paijmans, Johanna L.A.; et al. «African and Asian leopards are highly differentiated at the genomic level». Current Biology, 2021.
  10. ↑ Mammal Species of the World (anglès)
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 UICN (anglès)
  12. ↑ BioLib (anglès)
  13. ↑ Mammal Species of the World (anglès)
  14. ↑ www.nic.funet.fi (anglès)
  15. ↑ BioLib (anglès)
  16. ↑ Mammal Species of the World (anglès)
  17. ↑ . Panthera pardus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 25 març 2010.
  18. ↑ ITIS
  19. ↑ «Panthera pardus». Catalogue of Life. (anglès)
  20. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  21. ↑ Mammal Species of the World (anglès)
  22. ↑ BioLib (anglès)
  23. ↑ Leopard a Cambridge Encyclopedia[Enllaç no actiu]
  24. ↑ Mills, M. G. L.. «Subfamily Pantherinae». A: Skinner. The mammals of the southern African sub region. Third. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 385–396. ISBN 9780521844185. 
  25. ↑ Mivart, St. G. J.. «Different kind of Cats». A: The Cat: An Introduction to the Study of Backboned Animals, Especially Mammals. London: John Murray, 1900, p. 391–439. 
  26. ↑ Pocook, R. I. Proceedings of the Zoological Society of London, 102, 2, 1932, pàg. 543–591. DOI: 10.1111/j.1096-3642.1932.tb01085.x.
  27. ↑ Nowell, K.. «Leopard Panthera pardus (Linnaeus, 1758)». A: Wild Cats: status survey and conservation action plan. Gland, Switzerland: IUCN/SSC Cat Specialist Group, 1996. 
  28. ↑ Schütze, H. Field Guide to the Mammals of the Kruger National Park. Cape Town, South Africa: Struik Publishers, 2002, p. 92–93. ISBN 978-1-86872-594-6. 
  29. ↑ Menon, V. Indian Mammals: A Field Guide. Gurgaon, India: Hachette, 2014. ISBN 978-93-5009-761-8. 
  30. ↑ Allen, W. L.; Cuthill, I. C.; Scott-Samuel, N. E.; Baddeley, R. Proceedings of the Royal Society B, 278, 1710, 2010, pàg. 1373–1380. DOI: 10.1098/rspb.2010.1734. PMC: 3061134. PMID: 20961899.
  31. ↑ Hoath, R. «Leopard Panthera pardus (Linnaeus, 1758)». A: Field Guide to the Mammals of Egypt. Cairo, Egypt: American University in Cairo Press, 2009, p. 106–107. ISBN 978-977-416-254-1. 
  32. ↑ Schütze, H. Field Guide to the Mammals of the Kruger National Park. Cape Town, South Africa: Struik Publishers, 2002, p. 92–93. ISBN 978-1-86872-594-6. 
  33. ↑ Estes, R. «Leopard Panthera pardus». A: The Behavior Guide to African Mammals, Including Hoofed Mammals, Carnivores, Primates. Los Angeles: The University of California Press, 1991, p. 366–369. ISBN 978-0-520-08085-0. 
  34. ↑ Stein, A. B.; Hayssen, V. Mammalian Species, 45, 900, 2010, pàg. 30–48. DOI: 10.1644/900.1. PMC: 7149468 [Consulta: free].
  35. ↑ Mivart, St. G. J.. «Different kind of Cats». A: The Cat: An Introduction to the Study of Backboned Animals, Especially Mammals. London: John Murray, 1900, p. 391–439. 
  36. ↑ Heptner, V. G.. «Bars (leopard)». A: Mlekopitajuščie Sovetskogo Soiuza. Moskva: Vysšaia Škola. Washington DC: Smithsonian Institution and the National Science Foundation, 1992, p. 203–273. ISBN 978-90-04-08876-4. 
  37. ↑ Robinson, R. Genetica, 41, 1, 1970, pàg. 190–197. DOI: 10.1007/BF00958904. PMID: 5480762.
  38. ↑ Eizirik, E.; Yuhki, N.; Johnson, W. E.; Menotti-Raymond, M.; Hannah, S. S. Current Biology, 13, 5, 2003, pàg. 448–453. Bibcode: 2003CBio...13..448E. DOI: 10.1016/S0960-9822(03)00128-3. PMID: 12620197 [Consulta: free].
  39. ↑ Kawanishi, K.; Sunquist, M. E.; Eizirik, E.; Lynam, A. J.; Ngoprasert, D. Journal of Zoology, 282, 3, 2010, pàg. 201–206. DOI: 10.1111/j.1469-7998.2010.00731.x.
  40. ↑ Da Silva L. G., K.; Kawanishi, K.; Henschel P.; Kittle, A.; Sanei, A. PLOS ONE, 12, 4, 2017, pàg. e0170378. Bibcode: 2017PLoSO..1270378D. DOI: 10.1371/journal.pone.0170378. PMC: 5381760. PMID: 28379961 [Consulta: free].
  41. ↑ Divyabhanusinh Journal of the Bombay Natural History Society, 90, 1, 1993, pàg. 88−89.
  42. ↑ Pirie, T. J.; Thomas, R. L.; Fellowes, M. D. E. Bothalia, 46, 1, 2016, pàg. 1–5. DOI: 10.4102/abc.v46i1.2034 [Consulta: free].
  43. ↑ Hoath, R. «Leopard Panthera pardus (Linnaeus, 1758)». A: Field Guide to the Mammals of Egypt. Cairo, Egypt: American University in Cairo Press, 2009, p. 106–107. ISBN 978-977-416-254-1. 
  44. ↑ Hunter, L.. «Panthera pardus Leopard». A: Kingdon, J.. Mammals of Africa. London: Bloomsbury Publishing, 2013, p. 159–168. ISBN 978-1-4081-8996-2. 
  45. ↑ Estes, R. «Leopard Panthera pardus». A: The Behavior Guide to African Mammals, Including Hoofed Mammals, Carnivores, Primates. Los Angeles: The University of California Press, 1991, p. 366–369. ISBN 978-0-520-08085-0. 
  46. ↑ Stein, A. B.; Hayssen, V. Mammalian Species, 45, 900, 2010, pàg. 30–48. DOI: 10.1644/900.1. PMC: 7149468 [Consulta: free].
  47. ↑ Nowak, R. M.. «Panthera pardus (Leopard)». A: Walker's Mammals of the World. Sixth. Baltimore, US: Johns Hopkins University Press, 1999, p. 828–831. ISBN 978-0-8018-5789-8. 
  48. ↑ Burnie. Animal: The Definitive Visual Guide to the World's Wildlife. DK Adult, 2001. ISBN 978-0-7894-7764-4. 
  49. ↑ Prater, S. H. The Journal of the Bombay Natural History Society, XXVII, Part IV, 1921, pàg. 933–935 [Consulta: 24 agost 2019].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lleopard&oldid=36618104»