Vés al contingut

Hugo Koblet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHugo Koblet
Imatge
Biografia
NaixementHugo Koblet
21 de març de 1925
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 de novembre de 1964(1964-11-06) (als 39 anys)
Uster (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsLe pédaleur de charme
Nacionalitat Suïssa
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1946. Amberg i Mercier-R.Lapebie
1947. Fuchs i Amberg-Helvetia
1948. Tebag
1949. Cilo
1950. Cilo i Guerra
1951-1954. Cilo, Guerra i La Perle-Hutchinson
1955. Faema-Guerra i Cilo
1956. Cilo-Saint-Raphael
1957. Cilo
1958. Cilo-Toscanelli i Ghigi-Coppi
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesMaillot rosa Giro d'Itàlia (1950)
7 etapes al Giro d'Itàlia
Gran premi de la muntanya Gran Premi de la Muntanya al Giro (1950)
mallot groc Tour de França (1951)
5 etapes al Tour de França
1 etapa a la Volta a Espanya
Curses d'un diaCampió de Suïssa Campió de Suïssa en ruta (1955)
Campionat de Zúric (1954)
Família
CònjugeSonja Koblet (1954–1964) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1950-1954 Guerra (cycling team)
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món en pista Maillot arc iris
Bronze París 1947 Persecució individual
Argent Milà 1951 Persecució individual
Argent Colònia 1954 Persecució individual

Hugo Koblet (Zúric, 21 de març de 1925 - Zúric, 6 de novembre de 1964) va ser un ciclista suís que fou professional entre 1946 i 1958,[1] durant els quals va aconseguir una setantena de victòries.[2] Anomenat Le pédaleur de charme, va ser el primer guanyador no italià del Giro d'Itàlia el 1950. També va guanyar el Tour de França l'any següent. Entre els seus èxits també destaquen tres victòries a la Volta a Suïssa, el 1950, 1953 i 1955, així com al Tour de Romandia de 1953 i un total de tretze victòries d'etapa en les grans voltes . Campió suís de ruta el 1955, Hugo Koblet també va ser un excel·lent ciclista de pista: medallista de bronze al campionat del món de persecució el 1947, després plata el 1951 i el 1954 , va guanyar vuit títols consecutius de campionat suís en la disciplina entre 1947 i 1954.[2]

Inicis

[modifica]

Fill d'Adolf i Héléna Koblet,[3] forners a Zuric, vivia amb la seva mare, vídua, i aun germà gran. El seu germà feia pa i pastissos i l'Hugo es limitava a escombrar el terra i fer repartiments en bicicleta.[4] Va deixar la fleca als 17 anys i va treballar com a mecànic en pràctiques al velòdrom Oerlikon de Zuric. La seva primera cursa va ser una pujada de muntanya de 10 km, que va guanyar. Això va cridar l'atenció de Léo Amberg, exciclista suís. Amberg va insistir que Koblet corregués en pista i Koblet es va convertir en campió nacional de persecució amateur el 1945. El 1946 es va fer professional i va guanyar les curses de sis dies de Nova York i Chicago. Va guanyar el campionat suís de persecució de 1947 a 1954. El 1947 va acabar tercer i el 1951 i el 1954 segon al campionat del món.

Èxit professional

[modifica]

La fama de Koblet es va estendre per tot Europa quan el 1950 es convertí en el primer ciclista no italià que guanyà el Giro d'Itàlia. Era un ciclista fort, tant en muntanya com en pla, sense deixar de ser un bon esprintador, a causa de la seva formació en proves de persecució.[4][5] El 1951 va derrotar Fausto Coppi al Gran Premi de les Nacions, una prova contrarellotge individual que, en aquells temps, era considerada com un campionat mundial no oficial. Aquell mateix any, Koblet va aconseguir la seva victòria més important en guanyar el Tour de França. A banda de la general també va guanyar cinc etapes.[6][7][2]

Koblet era un home agraciat físicament i preocupat pel seu aspecte. La fama el va portar a un estil de vida que va afectar la seva carrera professional. Tot i que continuà competint a un bon nivell, va ser dues vegades segon del Giro d'Itàlia, mai no tornaria al rendiment obtingut el 1950 i 1951.[8] Es va retirar del ciclisme professional el 1958.[1]

Sis anys després, Koblet va morir quatre dies després de patir un accident de cotxe. Es va especular que la seva mort podria haver estat un suïcidi, ja que estava sent perseguit per impostos impagats[9] i el seu matrimoni s'havia trencat.[10]

Palmarès en ruta

[modifica]

Resultats al Giro d'Itàlia

[modifica]
  • 1950. 1r de la classificació general. Gran premi de la muntanya Gran Premi de la Muntanya i vencedor de 2 etapes
  • 1951. 6è de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1952. 8è de la classificació general
  • 1953. 2n de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1954. 2n de la classificació general i vencedor de 2 etapes
  • 1955. 10è de la classificació general i vencedor d'una etapa

Resultats al Tour de França

[modifica]
  • 1951. Mallot groc 1r de la classificació general i vencedor de 5 etapes
  • 1953. Abandona (10a etapa)
  • 1954. Abandona (13a etapa) i vencedor d'una contrarellotge per equips

Resultats a la Volta a Espanya

[modifica]
  • 1956. Abandona. Vencedor d'una etapa

Palmarès en pista

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «KOBLET Hugo». Arxivat de l'original el 2024-10-12. [Consulta: 27 setembre 2025].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Palmarès d'Hugo Koblet (Sui)». Arxivat de l'original el 2023-07-15. [Consulta: 27 setembre 2025].
  3. ↑ LES GRANDS DUELS DU TOUR (3) Koblet-Kubler : le seigneur et le pirate. Le Monde. 2 July 2003.
  4. ↑ 4,0 4,1 Sporting Cyclist, UK, 1965
  5. ↑ Cycling Plus, UK, September 1999
  6. ↑ Le Monde, France, 29 July 1951
  7. ↑ ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Hugo KOBLET» (en italià). [Consulta: 27 setembre 2025].
  8. ↑ Dazat, Olivier (1987), Seigneurs et Forçats du Vélo, Calmann-Lévy, France, ISBN 978-2-7021-1615-9, p84
  9. ↑ L'Équipe, France, 24 June 2003
  10. ↑ Ollivier, Jean-Paul, Hugo Koblet, le pédaleur de charme, Éditions Glénat, France

Bibliografia

[modifica]
  • Ollivier, Jean-Paul. Glénat. Hugo Koblet, le pédaleur de charme, 1993, p. 252. ISBN 2-7234-1640-2. 
  • Sprecher, Daniel. AS Verlag. Hugo Koblet (en alemany), 2012, p. 448. ISBN 978-3-906055-04-6. .

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hugo Koblet
  • Palmarès d'Hugo Koblet Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hugo_Koblet&oldid=36468212»