Francis Bashforth
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 gener 1819  Thurnscoe (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Mort | 13 febrer 1912 (93 anys) Woodhall Spa (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Rector Minting | |
| 1872 – | |
| Rector Minting | |
| 1857 – 1864 | |
| Dades personals | |
| Formació | St John's College, Cambridge (1839–1843) Hall Cross Academy (–1839) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, religió i balística |
| Ocupació | matemàtic, sacerdot |
| Ocupador | Reial Acadèmia Militar de Woolwich (1864–1872) St John's College, Cambridge (1844–1857) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Elizabeth Jane Piggott |
| Pares | John Bashforth i Ann Haigh |
 | |
Francis Bashforth (Thurnscoe, 8 de gener de 1819 - Woodhall Spa, 13 de febrer de 1912) va ser un clergue i matemàtic anglès.
Vida i obra
[modifica]Bashforth va néixer a Thurnscoe (Yorkshire) fill de pagesos i va estudiar al Saint John's College de la universitat de Cambridge al mateix temps que John Couch Adams, a qui el va unir una amistat duradora. Tot i que va ser ordenat sacerdot anglicà el 1851, va treballar com enginyer civil i com topògraf per una companyia ferroviària. El 1864 va obtenir la posició de professor de matemàtiques aplicades al que seria la Reial Acadèmia Militar de Woolwich (Greenwich), càrrec que va abandonar el 1872 per una reorganització militar. A partir de 1872 va tornar a ser rector de Minting (Lincolnshire), localitat en la que va morir el 1912.[1]
Bashforth va ser considerat en el seu temps l'expert britànic més important en el camp de la balística.[2] Per a fer els seus experiments sobre resistència de l'aire, va inventar un cronògraf balístic que mesurava el temps que trigava el projectil en superar diversos trams successius de la mateixa longitud.[3]
Tot i ser rector d'una parròquia, Bashforth va continuar dedicant algun del seu temps lliure a les matemàtiques i el 1883, juntament amb John Couch Adams, va publicar un llibre sobre capil·laritat, en el qual van desenvolupar uns nous mètodes d'integració numèrica que des d'aleshores s'anomenen mètodes d'Adams-Bashforth.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Epperson, 2007, p. 6.87.
- ↑ Baker, 2021, p. 52 i ss.
- ↑ Tournès, 2015, p. 2846.
- ↑ Craik, 2008, p. 313.
Bibliografia
[modifica]- Baker, Nina C. «From tissue paper screens to radar screens: some episodes in the development of ballistic testing methods» (en anglès). International Journal for the History of Engineering & Technology, Vol. 91, Num. 1, 2021, pàg. 49-63. DOI: 10.1080/17581206.2021.1968285. ISSN: 1758-1206.
- Craik, A.D.D.. Mr Hopkins' Men: Cambridge Reform and British Mathematics in the 19th Century (en anglès). Springer, 2008. ISBN 978-1-84800-132-9.
- Epperson, James F. An Introduction to Numerical Methods and Analysis (en anglès). John Wiley & Sons, 2007. ISBN 978-0-470-04963-1.
- Tournès, Dominique «Models and visual thinking in physical applications of differential equation theory: three case studies during the period 1850–1950 (Bashforth, Størmer, Lemaître)» (en anglès). Oberwolfach Reports, Vol. 12, Num. 4, 2015, pàg. 2846-2849. DOI: 10.4171/OWR/2015/47. ISSN: 1660-8993.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francis Bashforth» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Greenhill, George; McConnell, Anit. «Bashforth, Francis» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2006. [Consulta: 27 agost 2025].