Conselh Generau d'Aran
Sedença deth Conselh Generau d'Aran, a Vielha. | |
| Donades | |
|---|---|
| Tipe | sistèma institucionau autogovernamentau |
| Lengua oficiau | occitan aranés (usatge preferenciau)[1] catalan espanhòu |
| Administracion | |
| Sindic | Maria Vergés Pérez despuish 29 d'octobre de 2020 |
| Istòria | |
| Fondacion | 22 de junhsèga de 1313 (instituït) 1991(restablit) |
| Autras informacions | |
| Sedença | Casa deth Senhor d'Arròs, Vielha e Mijaran |
| Site web | http://conselharan.org/ |
Eth Conselh Generau d'Aran ei era principau institucion de govèrn dera Val d'Aran. Ac formen eth Sindic,[2] eth Plen e era Comission d’Auditors de Compdes. Constituís era estructura administrativa pròpia d'Aran restablida pera Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth regim especiau dera Val d'Aran.
Competéncies
[modificar | modificar lo còdi]Eth Conselh Generau a competéncia enes matèries que determinen era lei reguladora deth regim especiau e era rèsta de leis aprovades peth Parlament de Catalonha e es facultats qu’era lei li atribuís.
Eth Conselh Generau a competéncia plena en tot aquerò que hè referencia ath foment e ar ensenhament der aranés e dera sua cultura cossent damb es normes de caractèr generau vigentes en tota Catalonha en camp dera politica lingüistica e educativa.
Tanben a competéncies sus es matèries que seguissen:
- Sanitat.
- Servicis sociaus.
- Torisme.
- Proteccion, mantenença e administracion deth sòn auviatge istoric e artistic.
- Proteccion dera natura, montanha e vies forestaus.
- Agricultura, bestiar, pesca, caça e profitaments forestaus.
- Sauvaments e escandiment de huecs.
- Joenessa.
- Léser e temps liure.
- Espòrts.
- Miei ambient.
- Arremassatge e tractament de residus solids.
- Salubritat publica.
- Carretères locaus.
- Transpòrt interior de viatgèrs.
- Artesania.
Elegits
[modificar | modificar lo còdi]Aran se dividís en sies circonscripcions, corresponentes as sies terçons istorics formats per Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa e Quate Lòcs.
Eth Conselh Generau ei integrat per tretze membres, despartits dera manèra que seguís[3]:
- Arties e Garòs: 2 membres. Luis Carlos Medina Modroñ (CDA), Jose Antonio Buna Vilanova (PRAG).
- Castièro: 4 membres. Carlos Barrera Sánchez (CDA), Rufino Martínez Cau (UA), Anna Diaz Morello (CDA), Juan Antonio Serrano Iglesas (UA).
- Lairissa: 1 membre. Francisco Medan Juanmartí (CDA).
- Marcatosa: 1 membre. Jose Enrique Arró Cuny (CDA).
- Pujòlo: 2 membres. Marcos Viló Domínguez (CDA), Francisco Bruna Capel (UA).
- Quate Lòcs: 3 membres. Francisco Boya Alós (UA), Eduardo Valdecantos Dedieu (CDA), Amador Marqués Atés (UA).
Eth Plen ei era amassada des conselhèrs generaus.
Resultats des eleccions ath Conselh Generau
[modificar | modificar lo còdi]Majoritat en gras.
Eleccions de 2019
[modificar | modificar lo còdi]
Enas eleccions de 2019, Unitat d'Aran guanhe era majoritat absoluda.
| Partit | Vòtes | Percentatge | Conselhèrs |
|---|---|---|---|
| Unitat d'Aran | 2 527 | 49,72 % | 9 |
| Convergéncia Democratica Aranesa | 1 523 | 29,97 % | 4 |
| Aran Amassa | 552 | 10,86 % | 0 |
| Unides Podem | 164 | 3,23 % | 0 |
| Ciudadanos | 116 | 2,28 % | 0 |
| Partit Renovador d'Arties-Garòs | 97 | 1,91 % | 0 |
Sindic elejut lo 18 de junh: Francés Boya.
Eleccions de 2015
[modificar | modificar lo còdi]
Enas eleccions de 2015, sola CDA presente candidats en totes es terçons. UA es presente en 5 terçons, e dèishe sens candidat Arties e Garòs (feu deth PRAG). Lo PP ei present en cinc terçons (manca Pujòlo). Corròp ei present sonque en es Quate Lòcs.
| Partit | Vòtes | Percentatge | Conselhèrs |
|---|---|---|---|
| CDA | 1 972 | 41,06% | 7 |
| Corròp | 177 | 3,69 % | 0 |
| PP | 178 | 3,71 % | 0 |
| PRAG | 120 | 2,71 % | 1 |
| UA | 2 193 | 45,66 % | 5 |
Sindic elejut lo 18 de junh: Carles Barrera. Eth Conselh Generau ei integrat per tretze membres, despartits dera manèra que seguís[4]:
- Arties e Garòs: 2 membres. Luis Carlos Medina Modroñ (CDA), Jose Antonio Buna Vilanova (PRAG).
- Castièro: 4 membres. Carlos Barrera Sánchez (CDA), Rufino Martínez Cau (UA), Anna Diaz Morello (CDA), Juan Antonio Serrano Iglesas (UA).
- Lairissa: 1 membre. Francisco Medan Juanmartí (CDA).
- Marcatosa: 1 membre. Jose Enrique Arró Cuny (CDA).
- Pujòlo: 2 membres. Marcos Viló Domínguez (CDA), Francisco Bruna Capel (UA).
- Quate Lòcs: 3 membres. Francisco Boya Alós (UA), Eduardo Valdecantos Dedieu (CDA), Amador Marqués Atés (UA).
Eleccions de 2011
[modificar | modificar lo còdi]| Partit | Vòtes | Percentatge | Conselhèrs |
|---|---|---|---|
| Convergéncia Democratica Aranesa | 2 216 | 46,34% | 7 |
| Unitat d'Aran | 1 965 | 41,09 % | 5 |
| Partit Renovador d'Arties-Garòs | 129 | 2,70 % | 1 |
| Partit Popular | 308 | 6,44 % | 0 |
Sindic elejut lo 18 de junh: Carles Barrera.
Eleccions de 2007
[modificar | modificar lo còdi]| Partit | Vòtes | Percentatge | Conselhèrs |
|---|---|---|---|
| Unitat d'Aran | 2 198 | 46,13 % | 6 |
| Convergéncia Democratica Aranesa | 2 030 | 42,60% | 6 |
| Partit Renovador d'Arties-Garòs | 180 | 3,78 % | 1 |
| Partit Popular | 225 | 4,72 % | 0 |
Sindic elejut lo 18 de junh: Francés Boya.
Eleccions de 2003
[modificar | modificar lo còdi]| Partit | Vòtes | Percentatge | Conselhèrs |
|---|---|---|---|
| Convergéncia Democratica Aranesa | 2 183 | 45,06% | 7 |
| Unitat d'Aran | 1 895 | 39,14 % | 5 |
| Partit Renovador d'Arties-Garòs | 155 | 3,20 % | 1 |
| Partit Popular | 192 | 3,97% | 0 |
Ligams extèrnes
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ «Ley 35/2010, de 1 de octubre, del occitano, aranés en Aran. «BOE», núm. 279, de 18 de noviembre de 2010» p. 6. www.boe.es. «Art. 2, 3(a): El aranés, como lengua propia de Arán, es: la lengua de uso preferente de todas las instituciones de Arán, especialmente del Conselh Generau d’Aran, la Administración local y las entidades que dependen de ellos, los medios de comunicación públicos, la enseñanza y la toponimia.»
- ↑ Brandtjen, Roland (2021). The valley and the rock: europeanized separatism and Iberian micro-nations: secession to gain full EU-Membership?: an analysis of Gibraltar and the Val d'Aran. Amborg: Verlag Dr. Kovač (Schriftenreihe Schriften zur Europapolitik). ISBN 978-3-339-12272-8.
- ↑ Compausicion deth Conselh elejut en 2011
- ↑ Compausicion deth Conselh elejut en 2011