Conium maculatum
| Conium maculatum | |
|---|---|
| Una mata de cecuta (Conium maculatum). | |
| Denominacions populars | |
cecuta / acecuta, secuta, chicuta, cebuda | |
| Clasificación cientifica | |
| Eukaryota | |
| Plantae | |
| Apiales | |
| Apiaceae | |
| Conium | |
| C. maculatum | |
| Descripción | |
A cecuta[1][2][nota 1] u cebuda[1] (nombre cientifico Conium maculatum (Linnaeus, 1753)) ye una planta d'a orden d'os Apiales y familia Apiaceae que ye un nativa d'Europa y Africa d'o Norte[3] y altament verenosa. Una planta resistent capable de vivir en una variedat d'entornos, a cecuta se naturaliza amplament en puestos difuera d'a suya aria de distribución nativa, como partis d'Australia, Asia occidental y America d'o Norte y d'o Sud, en os cuals s'ha introduciu.[4] Ye capable d'espardir-se y, per lo tanto, convertir-se en una broza invasora.
Totas as partis d'a planta son toxicas, especialment as simients y as radices, y especialment cuan s'incheren. En as condicions adecuadas, a planta creix pro rapido mientres a temporada de creiximiento y puede aconseguir altarias de 2,4 m, con una radiz larga y penetrant. A planta tien una olor distintiva per un regular considerada desagradable que se leva con l'aire.
A cecuta contiene conina y cualques alcaloides verenosos semellants, y ye verenosa pa toz os mamifers (y muitos atros organismos) que la minchan. S'ha informau d'intoxicación en bovins, tocíns, uellas, crabas, somers, coniellos y caballos. Incherir mas de 150 a 300 mg de conina, equivalent a seis u ueito fuellas de cecuta, puede estar fatal pa os humans adultos.[5] As simients y as radices tamién son toxicas, mas que lo follamen.[6] Si bien a toxicidat d'a cecuta resulta sobretot d'o consumo, l'enverenamiento tamién puede resultar d'a inhalación y d'o contacto con a piel. Os granchers tamién han de tener cudiau de que lo feno que alimentan a los animals no contenga cecuta. A cecuta ye mas verenosa en a primavera cuan a concentración de γ-coniceina (o precursor d'atras toxinas) ye en o suyo punto maximo.
En l'antiga Grecia, a cecuta se feba servir pa enverenar a los presoners condenaus. Conium maculatum ye a planta que mató a Theramenes, Socrates, Polemarchus y Phocion.[7] Socrates, a victima mas famosa de l'enverenamiento per cecuta, estió acusau de corromper as ments d'os chóvens d'Atenas en o 399 aC y lo suyo chudicio dictó la suya sentencia de muerte. Decidió prener una potent infusión de cecuta.
Notas
[editar | modificar o codigo]- ↑ Con as variants cicuta, acecuta, secuta y chicuta.
Referencias
[editar | modificar o codigo]- 1 2 (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).
- ↑ (an) Rafel Vidaller Tricas: Libro de As Matas y Os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals,Ed. Val d'Onsera, 2004, ISBN 978-84-8986-235-7, p.52
- ↑ (en) Vetter, J (September 2004). "Poison Hemlock (Conium maculatum L.)". Food Chem Toxicol. 42 (9): 1374–82.
- ↑ (en) Schep, L. J.; Slaughter, R. J.; Beasley, D. M. (2009). "Nicotinic Plant Poisoning". Clinical Toxicology. 47 (8): 771–781.
- ↑ (en) Hotti, Hannu; Rischer, Heiko (2017-11-14). "The killer of Socrates: Coniine and Related Alkaloids in the Plant Kingdom". Molecules. 22 (11): 1962.
- ↑ (en) "IPCS INCHEM: International Programme on Chemical Safety". Choice Reviews Online. 34 (11): 34–6285-34-6285. 1997-07-01. doi:10.5860/choice.34-6285. ISSN 0009-4978.
- ↑ (en) Blamey, M.; Fitter, R.; Fitter, A. (2003). Wild flowers of Britain and Ireland: The Complete Guide to the British and Irish Flora. London: A & C Black. ISBN 978-1408179505.
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]
Se veigan as imáchens de Commons sobre Conium maculatum.