C-153
| Identificador | C-153 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Autonòmica | ||||||
| Àrea | Catalunya | ||||||
| Recorregut | |||||||
| Estat | |||||||
| Llocs que travessa | |||||||
| |||||||
La carretera C-153 uneix Vic amb Olot pel Coll de Condreu, travessant el Collsacabra. És una carretera de doble direcció inaugurada el 1922,[1] que va remplaçar el Camí Ral de Vic a Olot i que a la vegada va ser remplaçada el 2009 per la nova carretera C-37 de Vic a Olot pel Túnel de Bracons.[2]
Història
[modifica]La formació de la xarxa de carreteres a Catalunya es va dur a terme al llarg de la segona part del Segle XIX i principis de Segle XX.[3] En relació a l'actual carretera C-153, diverses fonts donen pistes del seu procés de construcció, que va ser dels més tardans.
Al Diccionario de Madoz s'hi esmenta que, cap al 1848, la connexió entre Vic i Olot es feia per un camí de ferradura (el Camí Ral de Vic a Olot).[3][4]
Segons Quintanilla, aquesta carretera el 1864 (al vessant de la província de Girona) només tenia 6,70 km construïts, a més de 12,75 en estudi. La resta estaven encara per estudiar.[5]
La Geografia General de Catalunya, al volum corresponent a la Província de Girona, esmenta que l'any 1910 aquesta corretera estava construïda d'Olot a Sant Esteve d'en Bas, però que encara estava en construcció fins al límit amb la província de Barcelona. El tram barceloní, que s'havia començat el 1848, va ser acabat el 1910.[6]
La carretera es va obrir, finalment, el 1922, cosa que va permetre accedir fàcilment al santuari de la Mare de Déu de la Salut i també al Santuari del Far.
Referències
[modifica]- ↑ Rupit, Ca l'Ample de. «JOSEP PLA I EL COLLSACABRA. DIARI DELS SEUS VIATGES*», 01-10-2021. [Consulta: 26 octubre 2025].
- ↑ CASAS, JORDI. «El túnel de Bracons ja no és virtual - 04 abril 2009», 08-09-2021. [Consulta: 26 octubre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 Font i Garolera, Jaume. La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935) (en català). Vilassar de Mar: Oikos-Tau. ISBN 84-281-0957-5.
- ↑ Madoz, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-255-7.
- ↑ Martínez Quintanilla, Pedro La Provincia de Gerona. Datos estadísticos., 1865.
- ↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona. (en català), 1915-1918.