At-Tur

At-Tur

Tipus	sura
Llengua original	àrab
Epònim	muntanya i mont Sinaí
Sèrie
Part de	Alcorà
Text complet	(català)

At-Tur (àrab: الطور, Aṭ-Ṭūr; lit. ‘La Muntanya’) o La muntanya és la cinquanta-dosena sura de l'Alcorà, amb quaranta-nou aleies o versos. La sura comença amb un jurament de Deu per «la Muntanya», que alguns creuen que és el Mont Sinaí, on la Torà va ser revelada a Mussa. La sura pren justament el seu nom d'aquesta muntanya, «la Muntanya», esmentada a la primera aleia.^{[Alcorà 52:1]}

La sura aborda molts dels arguments que els incrèduls de la Meca van presentar al Profeta (aleia 29 i següents). La felicitat que gaudiran els creients es contrasta amb els turments de l'Infern, i s'insta el Profeta a esperar el moment oportú, a continuar transmetent el seu missatge i a esperar amb confiança el judici de Déu. Déu jura, entre altres motius pel Mont Sinaí, que el Dia del Judici és inevitable.^{[Alcorà 52:1–49]}

Resum

La sura tracta diversos temes que, seguint l'ordre de les aleies, es poden resumir:

• 1-8: Juraments de Déu en què afirma que arribarà el Dia del Judici
• 9-16: Terrors dels incrèduls el Dia del Judici
• 17-28: Descripció de la felicitat del Paradís
• 29-34: Mahoma no és un endeví, ni un boig, ni un poeta, ni un impostor
• 35-47: Els incrèduls són reprovats per la seva ignorància i idolatria
• 42-43: Exposició de les conspiracions dels enemics de Mahoma
• 44-47: Mahoma abandona els idòlatres al seu destí
• 48-49: Mahoma exhorta a lloar i confiar en el Senyor