Ardecha
| Tipus | departament de França | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Riu Ardecha | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | ||||
| Capital | Privàs | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 334.231 (2023) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 5.529 km² | ||||
| Punt més alt | Mont Mézenc (1.753 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 4 març 1790 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Laurent Ughetto (2017–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | FR-07 | ||||
| Codi NUTS | FR712 | ||||
| Codi de departament INSEE | 07 | ||||
| Lloc web | ardeche.fr | ||||
L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès. La seva capital és Privas.
Geografia
[modifica]Limita al nord amb Loira, al nord-est amb Isèra, a l'est amb Droma, al sud-est amb Valclusa, al sud amb Gard, i a l'oest amb Losera i Alt Loira
Història
[modifica]El departament de l'Ardecha és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa.
De 1960 a 2015 l'Ardecha fou un departament de la regió de Roine-Alps.
Administració
[modifica]Un prefecte nomenat pel govern francès és l'alta representació estatal i un consell de 34 membres escollits per sufragi universal nomena un president, que deté el poder executiu.
El departament és dividit en 3 districtes, 17 cantons, 17 estructures intercomunals i 339 comunes.
Cultura i patrimoni
[modifica]Llengua local
[modifica]El departament és lingüísticament occità:
- alvernès a l'oest (Monts d'Ardèche)
- llenguadocià al sud (baix vivarès)
- vivaroalpí a l'Alt Vivarès i Boutières.
Dissortadament, en l'actualitat l'ús de l'occità es redueix a la franja de persones de més edat, encara que hi ha esforços per capgirar la situació de mà de l'Institut d'Estudis Occitans i Parlarem en Vivarés.
La varietat local de francès comprèn nombrosos mots occitans :
- chamba, darbou entre els camperols (terrassa, talp)
- un estudiant de secundària us dirà que la seva boge pesa molt (la seva cartera, mot dérivat del gal * bulga, sac de cuir).
L'occità, endemés, és usat en el cant patriòtic local, l'Ardecho.
Nou municipis de l'extrem nord del departament formen part de l'espai francoprovençal.
Referències
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Consell departamental de l'Ardecha
- Llista de municipis de l'Ardecha
- Cantons de l'Ardecha
- Bisbat de Viviers
- Parc Nacional de les Cevenes
Enllaços externs
[modifica]- Prefectura Arxivat 2004-12-17 a Wayback Machine. (francès)
- Consell departamental d'Ardecha (francès)
- Circuits découverte en Ardèche / Discovery tours - Ardèche turisme (francès)
- Ardèche Web Guide - Ardèche guia turística (francès)
- Ardeche Online - Ardèche-guia de webs Arxivat 2005-12-11 a Wayback Machine. (anglès)

