Apollo 8

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Apollo 8
Tipus de missió	vol espacial tripulat i satèl·lit artificial
Operador	NASA
NSSDCA ID	1968-118A
Núm. SATCAT	03626
Durada de la missió	6 dies, 3 hores i 42 segons
Propietats de la nau
Nau espacial	CSM
Fabricant	North American Aviation
Massa	4.979 kg; 28.870 kg
Tripulació
	; D'esquerra a dreta: Lovell, Anders, Borman
	Membres Frank Borman (comandant); Jim Lovell (pilot de mòdul de comandament); William Anders (pilot del mòdul lunar) ;
	Equip de reserva Fred Haise (pilot del mòdul lunar); Neil Armstrong (comandant); Buzz Aldrin (pilot de mòdul de comandament) ;
Indicatiu	Apollo 8
Inici de la missió
Llançament espacial
Data	21 desembre 1968, 12:51 UTC
Lloc	plataforma de llançament 39A, complex de llançament 39
Vehicle de llançament	Saturn V
Fi de la missió
Amaratge
Data	27 desembre 1968
Lloc	oceà Pacífic ; 8° 06′ N, 165° 01′ O / 8.1°N,165.02°O
Recuperat per	USS Yorktown
Tipus d'òrbita	Activitat orbital
Activitat orbital a la Lluna
Component de la missió	CSM
Inserció	24 desembre 1968
Sortida	25 desembre 1968
Tipus d'òrbita	òrbita lunar
Periàpside	110,6 km
Apoàpside	112,4 km
Inclinació	12 °
Període	88,19 min
Òrbites realitzades	10
	Programa Apollo ← Apollo 7 Apollo 9 →

Apollo 8 va ser la primera nau espacial tripulada que va abandonar l'esfera d'influència gravitatòria de la Terra i el primer vol espacial humà que va arribar a la Lluna. La tripulació va orbitar al voltant de la Lluna deu vegades sense aterrar i després va tornar a la Terra.^[1]^[2]^[3]

Els tres astronautes —formada pel comandant de la missió Frank Borman, el pilot del mòdul de comandament Jim Lovell i el pilot del mòdul lunar William Anders— es van convertir en els primers éssers humans a veure la cara oculta de la Lluna amb els seus propis ulls, així com els primers a veure la Terra des d'una òrbita al voltant d'un altre cos celeste. La missió va ser també el primer llançament tripulat d'un Saturn V i la segona missió tripulada del Programa Apollo.

L'Apollo 8 es va llançar el 21 de desembre de 1968 i va ser la segona missió espacial tripulada realitzada en el programa espacial Apollo dels Estats Units (la primera, Apollo 7, es va quedar en òrbita terrestre). Apollo El 8 va ser el tercer vol i el primer llançament tripulat del coet Saturn V. Va ser el primer vol espacial tripulat des del Centre Espacial Kennedy, adjacent a l'estació de la Força Aèria de Cap Kennedy a Florida.

Originalment planejada com una prova en òrbita baixa terrestre del mòdul lunar, l'objectiu de la missió va ser canviat pel més ambiciós vol orbital al voltant de la Lluna a l'agost de 1968 quan es va retardar el lliurament del Mòdul lunar assignat. El nou esquema de la missió, i els nous procediments i requeriments del personal van permetre un particularment curt interval de temps per a l'entrenament i la preparació, necessitant més talent, temps i disciplina per part de la tripulació.

Després del llançament el 21 de desembre de 1968 la tripulació va tardar tres dies a arribar a la Lluna. L'orbitaren 10 vegades en un termini de 20 hores, durant les quals la tripulació va realitzar una emissió de televisió en la Nit de Nadal en el qual van llegir els 10 primers versos del Gènesi.

La tripulació planificà el temps de lectura per fer-lo coincidir amb una vista completa de la Terra surant en la immensitat buida de l'espai que mostrava la diversitat del nostre planeta amb els diferents colors, els mars, els continents i els núvols en contrast amb la desolada superfície lunar. En aquell moment va ser el programa de televisió més vist de la història.

La reeixida missió de l'Apollo 8 va preparar el camí perquè l'Apollo 11 complís l'objectiu marcat per John F. Kennedy de dur un ésser humà a la Lluna abans del final de la dècada.

Una decisió primerenca i crucial va ser l'adopció de la trobada en òrbita lunar, sota la qual una nau espacial especialitzada aterraria a la superfície lunar. Per tant, la nau Apollo tenia tres components principals: un mòdul de comandament (CM) amb una cabina per als tres astronautes, i l'única part que tornaria a la Terra; un mòdul de servei (SM) per proporcionar propulsió, energia elèctrica, oxigen i aigua al mòdul de comandament; i un mòdul lunar de dues etapes (LM), que comprenia una etapa de descens per a l'aterratge a la Lluna i una etapa d'ascens per retornar els astronautes a l'òrbita lunar.^[4] Aquesta configuració podia ser llançada pel coet Saturn V que estava en desenvolupament en aquell moment.^[5]

Tripulació

El nombre entre parèntesis indica el nombre de missions completades per cada tripulant.^[6]^[7]

Frank F. Borman, II (2) - Comandant (CDR)
James A. Lovell, Jr (3) - Pilot del Mòdul de Comandament (CMP)
William A. Anders (1) - Pilot del Mòdul Lunar (LMP)

A l'agost de 2025, els tres astronautes havien mort. Frank Borman, William Anders i James Lovell van morir el 7 de novembre de 2023, el 7 de juny de 2024, i el 7 d'agost de 2025, respectivament.^[8]

Referències

↑ Overbye, Dennis «Apollo 8's Earthrise: The Shot Seen Round the World—Half a century ago today, a photograph from the moon helped humans rediscover Earth.». The New York Times, 21-12-2018.
↑ Boulton, Matthew Myer «We Are All Riders on the Same Planet—Seen from space 50 years ago, Earth appeared as a gift to preserve and cherish. What happened?». The New York Times, 24-12-2018.
↑ Widmer, Ted «What Did Plato Think the Earth Looked Like?—For millenniums, humans have tried to imagine the world in space. Fifty years ago, we finally saw it.». The New York Times, 24-12-2018.
↑ Brooks, Grimwood i Swenson, 1979, p. 72–77.
↑ Brooks, Grimwood i Swenson, 1979, p. 48–49.
↑ Brooks, Grimwood i Swenson, 1979, p. 374.
↑ On a lunar mission, the Command Module Pilot was assigned the role of navigator, while the Lunar Module Pilot was assigned the role of flight engineer, responsible for monitoring all spacecraft systems, even if the flight did not include a lunar module. The navigational systems console was in front of the center seat and the environmental and electrical systems console in front of the right hand seat.
↑ «Acting NASA Administrator Reflects on Legacy of Astronaut Jim Lovell». NASA, 08-08-2025. [Consulta: 8 agost 2025].

Enllaços externs

Fotografies de la missió Apolo 8 en alta qualitat

[NYT-20181221-1] Overbye, Dennis «Apollo 8's Earthrise: The Shot Seen Round the World—Half a century ago today, a photograph from the moon helped humans rediscover Earth.». The New York Times, 21-12-2018.

[NYT-20181224a-2] Boulton, Matthew Myer «We Are All Riders on the Same Planet—Seen from space 50 years ago, Earth appeared as a gift to preserve and cherish. What happened?». The New York Times, 24-12-2018.

[NYT-20181224b-3] Widmer, Ted «What Did Plato Think the Earth Looked Like?—For millenniums, humans have tried to imagine the world in space. Fifty years ago, we finally saw it.». The New York Times, 24-12-2018.

[FOOTNOTEBrooksGrimwoodSwenson197972–77-4] Brooks, Grimwood i Swenson, 1979, p. 72–77.

[FOOTNOTEBrooksGrimwoodSwenson197948–49-5] Brooks, Grimwood i Swenson, 1979, p. 48–49.

[FOOTNOTEBrooksGrimwoodSwenson1979374-6] Brooks, Grimwood i Swenson, 1979, p. 374.

[7] On a lunar mission, the Command Module Pilot was assigned the role of navigator, while the Lunar Module Pilot was assigned the role of flight engineer, responsible for monitoring all spacecraft systems, even if the flight did not include a lunar module. The navigational systems console was in front of the center seat and the environmental and electrical systems console in front of the right hand seat.

[8] «Acting NASA Administrator Reflects on Legacy of Astronaut Jim Lovell». NASA, 08-08-2025. [Consulta: 8 agost 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Programa Apollo
Proves de coets	SA-1 SA-2 SA-3 SA-4 SA-5 AS-203 (Apollo 2)	Insígnia del programa Apollo
Proves d'avortaments	QTV Pad Abort Test-1 A-001 A-002 A-003 Pad Abort Test-2 A-004
Proves amb naus no funcionals	A-101 A-102 A-103 A-104 A-105
Missions no tripulades	AS-201 AS-202 (Apollo 3) Apollo 4 Apollo 5 Apollo 6 Skylab 1
Missions OTB	Apollo 7 Apollo 9 Skylab 2 Skylab 3 Skylab 4 Programa de proves Apollo-Soiuz
Missions lunars	Apollo 8 Apollo 10 Apollo 11 Apollo 12 Apollo 13 Apollo 14 Apollo 15 Apollo 16 Apollo 17
Llançadores	Saturn I Saturn IB Saturn V Motor F-1 Motor J-2
Altres	Apollo 1 (AS-204) Mòdul de comandament i servei Apollo Mòdul lunar Missions cancel·lades