1026
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1026 (mxxvi) |
| Islàmic | 417 – 418 |
| Xinès | 3722 – 3723 |
| Hebreu | 4786 – 4787 |
| Calendaris hindús | 1081 – 1082 (Vikram Samvat) 948 – 949 (Shaka Samvat) 4127 – 4128 (Kali Yuga) |
| Persa | 404 – 405 |
| Armeni | 475 |
| Rúnic | 1276 |
| Ab urbe condita | 1779 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050 | |
| Anys | |
| 1023 1024 1025 - 1026 - 1027 1028 1029 | |
.jpg?lang=ca)
L'any 1026 és un Any comú començat en dissabte. És el sisè any de la dècada del 1020, el vint-i-cinquè any del segle XI i del primer mil·lenni.
Al comtat de Barcelona hi governa el comte Berenguer Ramon I, al comtat d'Urgell ho fa Ermengol II d'Urgell; a l'emirat de Balànsiya, Abd-al-Aziz al-Mansur, a l'Emirat de Dàniyya, Mujàhid; a l'Emirat de Saraqusta, Yahya ibn al-Múndhir at-Tujibí al-Mudhàffar i a l'Emirat de Turtuixa, Labib al-Fata al-Saqlabi.[1]
Al Califat de Còrdova, els generals amirís Muyahid i Jairan entren a Còrdova[2] i durant gairebé un any no hi ha cap califa, després de la final del regnat de Yahya al-Mutalí el 28 de febrer de 1026.[3]
Els fets més destacats de l'any 1026 són que els generals amirís Muyahid i Jairan entren a Còrdova, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic és coronat Rei d'Itàlia a Milà,[4] Pietro Barbolano esdevé governador dogo de Venècia, Enric III esdevé Duc de Baviera i que al sud de l'Índia, es funda l'imperi Joisala. A l'any 1026 néix el rei indi Nripa Kama II.[2] Al setembre hi ha enfrontaments navals entre Canut I d'Anglaterra i Dinamarca i els reis de Suècia i Noruega.[5] Els petxenecs ataquen l'Imperi Romà d'Orient i traspassen el riu Danubi.[6]
.jpg?lang=ca)
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1026 són Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic i Conrad II del Sacre Imperi, Constantí VIII el Macedoni de Bizanci, el papa Joan XIX, Robert II el Piadós de França, Alfons V de Lleó Esteve I d'Hongria i Rodolf III de Borgonya. Els Governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marbuban del Califat Abbàssida i Mahmud de Ghazna. A Amèrica, Tecpancaltzin és el rei dels Tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[2]
Esdeveniments
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]Al comtat de Barcelona hi governa el comte Berenguer Ramon I, al comtat d'Urgell ho fa Ermengol II d'Urgell; a l'emirat de Balànsiya, Abd-al-Aziz al-Mansur, a l'Emirat de Dàniyya, Mujàhid; a l'Emirat de Saraqusta, Yahya ibn al-Múndhir at-Tujibí al-Mudhàffar i a l'Emirat de Turtuixa, Labib al-Fata al-Saqlabi.[1]
- Entre els anys 1018 i 1026 (el document no està datat) el comte Ermengol II d'Urgell fa el jurament de fidelitat al comte de Barcelona Berenguer Ramon I. Segons Pierre Bonnassie, aquest és el primer document que es conserva on apareix la paraula hominiaticum (homenatge).[7]
- 1 de febrer: Ermessenda de Carcassona atorga la famosa carta de població de Cervera.[8]
- Durant el març, Mujàhid, emir de Dènia, va a Còrdova amb un exèrcit per defensar els cordovesos de les represàlies del califa hammudita i per destronar a Yahiyà al-Mu'tali. Però l'emir de Dènia no va tenir èxit i va retornar.[9]
Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent
[modifica]- Al comtat de Cerdanya, Conflent i Berga:
- El comte Guifré II de Cerdanya té un plet judicial a Cuixà amb Esteve Isarn sobre l'alou que aquest tenia a Millars (Rosselló) i que el comte havia donat a Sant Martí del Canigó. Els jutges diuen que el comte havia obrat bé i tenia la raó.[10]
- En un altre document, Guifré II ven una terra al Conflent, a Crosellos (vall del riu Castellana) a Gualter.[11]
- Final de l'abaciat de l'abat Renard i inici del govern Mir, o Miró al monestir de Santa Maria de Serrateix.[12]
- Segona consagració de Sant Martí del Canigó.[13]
El Ministre, pintor i cal·lígraf Qian Yi mor l'any 1026
.jpg?lang=ca)
Península ibèrica
[modifica]- Astúries, Regne de Lleó: el Monestir de Cartavio passa a ser propietat de l'església d'Oviedo.
- Al Califat de Còrdova, els generals amirís Muyahid i Jairan entren a Còrdova[2] i durant gairebé un any no hi ha cap califa, després de la final del regnat de Yahya al-Mutalí el 28 de febrer de 1026.[3]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Finals de febrer: Enric VI (més endavant serà coronat Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic) esdevé duc de Baviera.[14]
- Abril: Conrad II del Sacre Imperi emprèn una expedició a Itàlia. El 10 d'abril celebra la pasqua a Vercelli. com que no pot entrar a Pavia degut a les revoltes, es fa coronar Rei d'Itàlia a Milà per l'arquebisbe Aribert.Llavors desvasta la zona de Pavia i al maig va a Ravenna. Els habitants de Ravenna es revolten contra els alemanys però són reprimits per Conrad II, que es replega a la vall d'Adda i passa el nadal a Ivrea.[4]
- 29 de Maig, Pentecosta: Pandulf IV de Càpua, que havia estat deposat l'any 1022, torna a conquerir Càpua després de divuit mesos de setge amb l'ajuda del príncep de Salern, Guaimar.[15]
- 28 de maig: El rei de França occidental, Robert II el Piadós convoca una assamblea de nobles i bisbes per designar el seu hereu deprés de la mort d'Hug II de França (el 25 de setembre de 1025). S'estableix la regla de Primogenitura, defensada per Fulbert de Chartres i el segon fill del rei, Enric I de França esdevé l'hereu del regne.[16]
- 1 de juny: Consagració de la Basílica de Sant Maternus de Walcourt, a l'actual Bèlgica, pel bisbe Reginard de Lieja.[17]
- Juliol: Folc III Nerra, comte d'Anjou pren la ciutat de Saumur.[18]
- 30 de juliol- 31 de juliol: Renald I de Borgonya succeeix al seu pare Ot-Guillem com a Comte de Borgonya.[19]
- 23 d'agost: Ricard III de Normandia succeeix el seu pare, el duc Ricard II de Normandia (que morirà l'any següent).[20]
- Setembre: Desembocadura del riu Helgeå, Escània (Regne de Suècia): hi té lloc la batalla d'Helgeå, en la que les tropes daneses i angleses de Canut II derroten l'exèrcit combinat noruec i suec.[5] Després Canut retorna a Anglaterra i comença un període confús: a Escandinàvia comença una gran confrontació naval que no té cap resultat clar, excepte que Anund Jacob fuig a Suècia, que Olaf II de Noruega ha d'abandonar la seva flota i que Ulfr Thorgilsson, Jarl de Dinamarca és assassinat poc després per una ordre de Canut a la Catedral de Roskilde.
- Tardor - Venècia: Petro Barbolano és nomenat Dux de Venècia.
- Tardor: Canut II de Dinamarca parteix en pelegrinatge fins a Roma, on assistirà a la coronació de Conrad II.[21]
- Tardor: batalla d'Helgeå (o 2025, segons la crònica anglo-saxona) que enfronta Canut II de Dinamarca amb la flota conjunta dels reis de Noruega i Suècia. En aquesta batalla no hi va haver moltes pèrdues.[22]
- 1 de desembre: Renginald I de Borgonya succeeix el seu pare Otó-Guillem de Borgonya com a comte de Borgonya.
- Els Petxenegs fan ràids contra Bizanci. Traspassen el Danubi però són frenats per les tropes de Constantin Diogène.[6]
- (data aprox): Guido d'Arezzo escriu el seu tractat de música Micrologus
Àsia
[modifica]- 6-8 de gener - Kathiawar, Índia: Mahmud de Ghazna pren i destrueix el temple de Somnath.[23]
- 16 de juny, Masuda (Shimane), Japó: Un tsunami provoca onades de 10 metres. Provoca la mort de més de 1000 persones i la destrucció de 3000 cases.[24]
- Sind (actual Pakistan): un ismaïlita funda la dinastia de Sumra, que governarà la regió fins al 1351.[25]
- Índia: neix l'Imperi Hoysala.
Naixements
[modifica]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]
El duc Ricard II de Normandia mor el 23 d'agost de 1026 - Tours: Sant Guillem Firmat, eremita i pelegrí normand.[27]
- Antena, Ducat de Spoleto (Sacre Imperi Romanogermànic): Sant Lidano d'Antena, abat (m.1118).[28]
- Tostig Godwinson, comte anglosaxó de Northúmbria (m.1066).
Àsia
[modifica]- Nripa Kama II, rei Hoysala.[29]
Necrològiques
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Sança de Castella (1006-1027): filla del comte Sanç I Garcia de Castella. Serà comtessa consort de Barcelona pel seu matrimoni amb Berenguer Ramon I amb un matrimoni concertat a Saragossa pel seu pare i Ramon Borrell I amb l'objectiu de crear una aliança entre Barcelona, el Comtat de Castella i l'Emirat de Saraqusta per frenar l'amenaça expansionista de Sanç III de Pamplona. El futur comte Ramon Berenguer I i Sanç d'Olèrdola foren els seus fills.[30]
- Adelaida d'Anjou (n.c.947) (o Blanca d'Aquitània), comtessa consort de Tolosa (975-978),, comtessa consort de Provença (982-993) i regenta del comtat entre el 993 i el 1009 i reina consort d'Aquitània[31] Era filla dels Comtes d'Anjou i va jugar un rol determinant a Aquitània, Provença i el Llanguedoc pels seus matrimonis amb senyors feudals molt destacats i ha protagonitzat moltes obres de ficció.
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 17 de gener: Anselm d'Aosta eclesiàstic, bisbe d'Aosta entre els anys 994 i 1022-25?) i abat de Sant Maurici d'Agaune entre els anys 1002 i 1011.[32]
- 1 d'abril: Hermann de Toul, 37è bisbe de Toul entre el 1018 i el 1026.[33]
- 28 d'agost: Ricard II de Normandia el Bo. Duc de Normandia des del 996.[34]
- 30 d'agost: Sant Bononi de Lucedi, monjo benedicti camaldulès, abat de Santa Maria de Lucedio.[35]
- 21 de setembre: Otó-Guillem de Borgonya, comte de Borgonya i duc de Borgonya.[36]
- Adalbold II d'Utrecht, biste d'Utrecht des del 1010. Cronista: va escriure una obra sobra la vida d'Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic.[37]
- Frederic II de Lorena, comte de Bar i duc de l'Alta Lorena entre els anys 1019 i 1026associat al seu pare, que el va sobreviure.[38]
- Enric V de Baviera, comte de Luxemburg (Enric I) entre els anys 998 i 1026 i duc de Baviera (V) entre els anys 1004 i 1009 i 1017 i 1026.[39]
- Leó de Vercelli, prelat italià, bisbe de Vercelli.[40]
- Maugis d'Avranches, Bisbe d'Avranches des del 1022.[41]
- Norgot d'Avranches, Bisbe d'Avranches entre els anys 990 i 1017, quan esdevé abat de Saint-Bénigne de Dijon.[41]
- Senaquirim-Joan Arzeruni, sisè i últim Rei de Baspracània de la dinastia dels Arzerunis, a Armènia. L'any 1021 va cedir el seu regne a Basili II Bulgaròcton a canvi de terres i del càrrec de governador del Tema de Sebaste.[42]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1026
- ↑ 1,0 1,1 Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Real Academia de la Historia | Historia Hispánica» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «El mundo en el año 1026 d. C.» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 Frochoso Sánchez, Rafael «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 89, 157, 2009, pàg. 71–82. ISSN: 0034-060X.
- ↑ 4,0 4,1 Luden, Heinrich. Histoire d'Allemagne (en francès). Béthune, 1844, p. 386.
- ↑ 5,0 5,1 Pryde, E. B.. Handbook of British Chronology (en anglès). Cambridge University Press, 1996-02-23, p. 28. ISBN 978-0-521-56350-5.
- ↑ 6,0 6,1 René Grousset, L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan , Paris, Payot, 1965
- ↑ Zimmermann, Michel. Naixement de Catalunya. Barcelona: Ed. Base, març 2023, p. 565. ISBN 978-84-19007-64-3.
- ↑ Rotger, Agnès «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.16-21. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Garrido i Valls, Josep-David. Terra de taifes. Els Països catalans al segle XI. Barcelona: Rafael Dalmau, 2022, p. 113. ISBN 978-84-232-0872-2.
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, pp. 162. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ BADIA I MASGRAU, Josep Mª. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Serrateix: Patronat d'Amics de Serrateix, 2004
- ↑ Edicions 62. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Barcelona: 2006, p. 95. ISBN 84-297-5668-X.
- ↑ Fliche, Augustin. L'Europe occidentale de 888 à 1125 (en francès). Les Presses universitaires de France, 1930, p. 249.
- ↑ Bain, Ken. Com es preparen per ensenyar? : El que fan els millors professors universitaris. Universitat de València, 2020, p. 750.
- ↑ Etudes Sur Le Regne de Robert Le Pieux (996-1031) (en francès). Slatkine, p. 216.
- ↑ Josis–Roland, Françoise (1970). "La basilique Notre-Dame de Walcourt" [The basilica of Our Lady in Walcourt] (PDF). Bulletin de la Commission Royale des Monuments et des Sites (in French): 65.
- ↑ Halphen, Louis. Le comté d'Anjou au XIe siècle (en francès). A. Picard et fils, 1906, p. 41.
- ↑ Rousset, Alphonse. Notice historique et statistique sur la ville de Dole (en francès). Bintot, 1854, p. 26.
- ↑ Etudes Sur Le Regne de Robert Le Pieux (996-1031) (en francès). Slatkine.
- ↑ THE MIRROR MONTHLY MAGAZINE (en anglès), 1848, p. 26.
- ↑ Snorre Sturlason, The Heimskringla: A History of the Norse Kings, Vol.II, trans. by Samuel Laing, Norrœna Society, 1907, pp.528-529.
- ↑ Book University Journal (en anglès). Bharatiya Vidya Bhavan., 1971-02.
- ↑ National Centers for Environmental Information (NCEI). «Dataset Overview | National Centers for Environmental Information (NCEI)» (en anglès). [Consulta: 1r gener 2026].
- ↑ Gupta, Om. Encyclopaedia of India, Pakistan and Bangladesh (en anglès). Gyan Publishing House, 2006-04. ISBN 978-81-8205-389-2.
- ↑ «Enrico - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ apecate. «Saint Guillaume Firmat, abbé» (en francès), 31-03-2017. [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ «OVL - VATICAN LIBRARY» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-12-10. [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ Seetharam Jagirdhar, M.N. Prabhakar, B.S. Krishnaswamy Iyengar in Kamath (2001), p123
- ↑ Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 32. ISBN 978-84-15267-24-9.
- ↑ Joye, Sylvie; Santinelli-Foltz, Emmanuelle «Le couple : une définition difficile, des réalités multiples» (en francès). Médiévales. Langues, Textes, Histoire, 65, 65, 01-12-2013, pàg. 5–18. DOI: 10.4000/medievales.7073. ISSN: 0751-2708.
- ↑ Abbé Joseph-Marie Henry, , Aoste, Imprimerie Marguerettaz (réimpr. 1967) (1re éd. 1929), 585 p., chapitre 51, « L'évêque d'Aoste est Comte d'Aoste », p. 66-67.
- ↑ A.D. Thiéry, Histoire de la ville de Toul et de ses évêques, suivie d'une notice de la cathédrale
- ↑ «Richard II | Norman Conquest, Battle of Hastings, William the Conqueror | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-03-18.
- ↑ «BONONIO, santo - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ «BURGUNDY DUCHY NOBILITY - MÂCON & BEAUJEU». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ Tarquinius J. Hoekstra, 'De Dom van Adelbold II, bisschop van Utrecht (1010-1026)', in: Utrecht, kruispunt van de middeleeuwse kerk (Zutphen, 1988)
- ↑ «Frederic II von Oberlothringen». Geni. [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Heinrich V. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Leo - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ 41,0 41,1 Pierre Bouet et François Neveux, , Caen, Presses universitaires de Caen, 1995, 330 p. (ISBN 2-84133-021-4), « Les évêques normands de 985 à 1150 », p. 19-35
- ↑ Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (A)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984, p. 39