Édouard Spach
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1801  Estrasburg (França) | ||
| Mort | 18 maig 1879 (77 anys) París | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Botànica | ||
| Ocupació | botànic, conservador, col·leccionista de plantes | ||
| Ocupador | Museu Nacional d'Història Natural de França | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Spach | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Fannie Spach | ||
 | |||
Édouard Spach (Estrasburg, 23 de novembre de 1801 – 18 de maig de 1879) va ser un botànic francès.[1]
Naquè a Estrasburg, el 1824 estudià botànica a París essent alumne de René Desfontaines (1750–1831) i d'Antoine Laurent de Jussieu (1748–1836). Passà a ser secretari de Charles-François Brisseau de Mirbel (1776–1854). Quan Mirbel esdevingué professor del Museu Nacional d'Història Natural el seguí i va restar al Muséum la resta de la seva carrera.
Publicà moltes monogerafies incloent Histoire naturelle des végétaux. Phanérogames en 14 volums, Roret, París, 1834–1848), i amb Hippolyte François Jaubert (1798–1874), Illustrationes plantarum orientalium en cinc volums, Roret, Paris, 1842–1857).
El gènere Spachia l'honora i el va proposar Nils Lilja (actualment es considera un sinònim del gènere Fuchsia).
La seva signatura abreujada com a botànic és: Spach
Referències
[modifica]- ↑ Philippe Jaussaud and Édouard R. Brygoo. Du Jardin au Muséum en 516 biographies. Muséum national d'histoire naturelle de Paris, 2004, p. 630.