Abellerol escarlata septentrional
Merops nubicus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 5,8 g (pes en néixer) 54,4 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 3,2 |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Coraciiformes |
| Família | Meropidae |
| Gènere | Merops |
| Espècie | Merops nubicus Gmelin, 1788 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Merops nubicus nubicus
|
.svg?lang=ca){kind=icon}
L'abellerol escarlata septentrional[1] (Merops nubicus) és una espècie d'ocell de la família dels meròpids (Meropidae) i de l'ordre dels coraciformes (Coraciiformes). Abans es considerava que l'abellerol escarlata (Merops nubicus) estava format per dues subespècies: l'abellerol escarlata septentrional (M. nubicus nubicus) i l'abellerol escarlata meridional (M. nubicus nubicoides). Avui es considera que són espècies diferents.[2]
Distribució
[modifica]Es distribueix per la zona afrotròpica, al nord de l'equador.
Descripció
[modifica]- Típic aspecte d'abellerol, amb cos esvelt, bec llarg i prim i colors vistosos.
- Plomatge predominantment carmí, amb excepció del cap i la gola blau verdós, i una distintiva màscara negra.
- Els ulls són vermells i té un bec negre, fi i corbat.
- Les plomes centrals de la cua són llargues.
- Els sexes són similars, i els joves es distingeixen per la falta de plomes allargades a la cua i la coloració general marró rosaci.
Reproducció
[modifica]Nien en grans colònies en talussos arenosos, en general a prop d'un riu, on utilitzen el bec per cavar llargs túnels horitzontals, sovint de dos metres o més. Allí ponen 2–3 ous.
Alimentació
[modifica]La seva dieta es compon principalment d'abelles i altres insectes voladors, com les llagostes i saltamartins. L'estratègia principal de caça és vigilar els insectes voladors des d'una perxa, alçar el vol i agafar-los amb el bec, abans de tornar a la perxa.
Referències
[modifica]