Lunar Gateway
| Informació general | |
|---|---|
| Tipus | estació espacial, laboratori espacial i estructura o edifici proposats |
| Llançament | |
| Data | novembre 2025 |
| Vehicle de llançament | Falcon Heavy |
|
| |
| Punt de sortida | valor desconegut |
| Especificacions | |
Mòduls
| |
| Massa | |
| Paràmetres orbitals | |
| Tipus d'òrbita | near-rectilinear halo orbit (en) |
La Lunar Gateway és un concepte d'estació espacial situada a l'espai cislunar que es preveu muntar en òrbita al voltant de la Lluna. Està previst que la Lunar Gateway serveixi com a centre de comunicació, laboratori científic i mòdul d'habitació per a astronautes dins del programa Artemis. És un projecte col·laboratiu multinacional: els participants inclouen la NASA, l'ESA, la JAXA, l'Agència Espacial del Canadà (CSA) i el Centre Espacial Mohammed Bin Rashid (MBRSC). Es preveu que sigui la primera estació espacial situada més enllà de l'òrbita terrestre baixa.[1][2]
S'espera que en la Lunar Gateway s'estudiïn les disciplines científiques següents: ciència planetària, astrofísica, observació terrestre, heliofísica, biologia espacial fonamental i salut humana.[3]
L'estació s'usaria com a punt d'aturada pel vehicle proposat Deep Space Transport, que és un concepte de vehicle reusable, amb propulsió elèctrica i química dissenyat específicament per a missions tripulades a Mart.[4]
La Gateway s'ha dissenyat per ser utilitzada en col·laboració amb empreses comercials com a estació de pas de missions tant robòtiques com tripulades a la superfície lunar i per viatges a Mart.
Components
[modifica]Al desembre de 2024, els plans de construcció de la Lunar Gateway incloïen aquests mòduls:
- El Power and Propulsion Element (PPE) seria usat per generar electricitat mitjançant un propulsor solar elèctric per a la resta de l'estació i actuarà també com a remolcador de la nau. Estava previst enviar-lo, juntament amb el mòdul HALO, a finals de 2027.[5]
- El Habitation and Logistics Outpost (HALO) seria usat com a part habitable de l'estació. Comptarà, entre d'altres, amb capacitat de maneig de dades i comandament; d'emmagatzematge i distribució d'energia; volum d'estiba; control tèrmic; sistemes de comunicacions; sistemes de suport vital i control medioambiental, i un port d'acoblament de la nau Orion, que permetrien donar suport a una tripulació de quatre persones durant almenys 30 dies. Estava previst llançar-lo, juntament amb el mòdul PPE, a finals de 2027.[5]
- El European System Providing Refueling, Infrastructure and Telecommunications (ESPRIT) és un mòdul de serveis que ha de construir l'ESA. Proveiria de capacitat addicional d'hidrazina i xenó, equipament de comunicacions i diversos paquets científics.[6] El mòdul ESPRIT consistirà en dues parts. La primera part, anomenada Lunar Link[7] subministrarà les comunicacions per a la miniestació Gateway. Es preveia el seu llançament a finals de 2027, junt amb el mòdul HALO. La segona part, anomenada Lunar View,[8] contindria els dipòsits de combustible, ports d'acoblament i el passadís d'habitacions amb finestres petites. Es preveia llançar-lo al març de 2030, com a part de la càrrega de la nau tripulada Orion de la missió Artemis V.[9]
- El Lunar International Habitat Module (Lunar I-HAB) seria un mòdul d'habitació addicional construït per l'ESA, que inclouria contribucions d'altres socis de l'estació com ara un sistema de suport vital de la JAXA, aviònica i programari de la NASA i robòtica de l'Agència Espacial del Canadà (CSA).[10] Estava previst llançar-lo a finals de 2028, com a càrrega de la nau tripulada Orion en la missió Artemis IV.[11]
- El Canadarm3 seria un parell de braços robòtics remots, un gran i un petit, similar al que ja va operar en el transbordador espacial Space Shuttle (Canadarm) i el que ara opera a l'Estació Espacial Internacional Canadarm2, i associat al manipulador destre. El braç podria operar de forma autònoma. Tanmateix, també seria capaç d'acceptar el control des d'estacions situades a la Terra o d'astronautes que es trobessin a la Gateway.[12] El Canadarm3 seria la contribució de l'Agència Espacial del Canadà (CSA) a aquest programa internacional de construcció d'una estació orbital. Es preveia llançar-lo al març de 2030, com a part de la càrrega de la nau tripulada Orion de la missió Artemis V.[9]
- El Crew and Science Airlock Module seriautilitzat per realitzar activitats extravehiculars fora de l'estació espacial i podria tenir el port d'acoblament pel proposat Deep Space Transport. Seria construït pel Centre Espacial Mohammed bin Rashid (MBRSC), dels Emirats Àrabs Units.[13] El seu llançament estava previst per al març de 2031, com a càrrega que transportarà la nau Orion de la missió Artemis VI.[14]
No obstant, el 2 de maig de 2025, l'Administració Trump va publicar la seva proposta de pressupost per a l'any 2026 de la NASA, que reclama finalitzar els programes Orió i Sistema de Llançament Espacial (SLS) després del llançament de la missió Artemis III i finalitzar també el programa Lunar Gateway, fent que el seu futur sigui incert.[15][16] El pressupost assigna fons per a un programa de transició a "sistemes comercials més cost efectius".[17]
Vegeu també
[modifica]- Commercial Resupply Services
- Deep Space Transport
- Estació Espacial Internacional
- Orbital Piloted Assembly and Experiment Complex
Referències
[modifica]- ↑ «FY 2022: NASA Budget Request». NASA, 28-05-2021. [Consulta: 1r juny 2021].
Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
- ↑ Jackson, Shanessa. «Competition Seeks University Concepts for Gateway and Deep Space Exploration Capabilities». nasa.gov. NASA, 11-09-2018. Arxivat de l'original el 17 June 2019. [Consulta: 19 setembre 2018].
Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
- ↑ Mahoney, Erin. «NASA Seeks Ideas for Scientific Activities Near the Moon». nasa.gov. NASA, 24-08-2018. Arxivat de l'original el 9 June 2019. [Consulta: 19 setembre 2018].
Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
- ↑ Robyn Gatens, Jason Crusan «Cislunar Habitation & Environmental Control & Life Support System». www.nasa.gov. Arxivat de l'original el 2017-03-31 [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ 5,0 5,1 «NASA Awards Contract to Launch Initial Elements for Lunar Outpost». NASA, 09-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ Sloss, Philip. «NASA updates lunar Gateway plans». NASASpaceFlight.com, 11-09-2018. Arxivat de l'original el 6 August 2019. [Consulta: 15 setembre 2018].
- ↑ «Gateway: Lunar Link» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 26 juny 2024].
- ↑ «Gateway: Lunar View» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 26 juny 2024].
- ↑ 9,0 9,1 «FY 2025 Budget Request | FY 2025 President's Budget Request Moon to Mars Manifest». NASA, 15-04-2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Canadian Space Agency to build robotic arms for lunar space station» (en anglès). Global News.
- ↑ Foust, Jeff. «NASA planning to spend up to $1 billion on space station deorbit module». SpaceNews, 13-03-2023. [Consulta: 13 març 2023].
- ↑ Agency, Canadian Space. «About Canadarm3». Canadian Space Agency, 26-06-2020. [Consulta: 19 setembre 2023].
- ↑ Foust, Jeff. «UAE to build airlock for lunar Gateway». SpaceNews, 07-01-2024. [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ «Gateway Space Station – NASA» (en anglès americà), 12-06-2023. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Berger, Eric «White House budget seeks to end SLS, Orion, and Lunar Gateway programs». Ars Technica, 02-05-2025.
- ↑ NASA (2 May 2025). "President Trump's FY26 Budget Revitalizes Human Space Exploration". Nota de premsa.
- ↑ «Fiscal Year 2026 Discretionary Budget Request». United States Office of Management and Budget, 02-05-2025. [Consulta: 2 maig 2025].
Enllaços externs
[modifica]- Deep Space Gateway Opens Opportunities for Distant Destinations Arxivat 2017-09-27 a Wayback Machine. - NASA
- First human outpost near the Moon - RussianSpaceWeb plana web sobre la Deep Space Gateway