Cercopitec
Cercopithecus  | |
|---|---|
 cercopitec diana | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Cercopithecidae |
| Subfamília | Cercopithecinae |
| Gènere | Cercopithecus Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Simia diana |
| Nomenclatura | |
| Gènere | masculí |
| Espècies | |
| |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Els cercopitecs (Cercopithecus) són un gènere de primats catarrins de la família dels cercopitècids que inclou 25 espècies.[2] Mesuren un màxim de 130 cm i pesen uns 8 kg. Viuen uns 25 anys.
La seva dieta consisteix en fruita, llavors, brots frescs, herba, insectes, rèptils i ocells que encara no han abandonat el niu. Es distribueixen arreu d'Àfrica, on viuen a sabanes, manglars i muntanyes envoltades d'aigua.
Els cercopitecs tendeixen a viure en petits grups jeràrquics de 20-40 membres cadascun. Les femelles adultes formen el centre dels petits grups familiars. Tenen una gran expressivitat facial i vocal.
Popularment s'anomenen mones,[3] mone(i)es, monards, bugies[4] o xímies (i no pas micos, mot que preferentment designa els primats de cua llarga).
Referències
[modifica]
- ↑ Entrada «Cercopithecus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Groves, Colin. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005, pàg. 155. ISBN 0-801-88221-4. (anglès)
- ↑ «mona». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «bugia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
