Carcinogen

Un carcinogen o cancerigen és qualsevol agent que promou el desenvolupament del càncer. Els carcinògens poden incloure productes químics sintètics, substàncies naturals, agents físics com ara radiacions ionitzants i no ionitzants, i agents biològics com ara virus i bacteris carcinogènics. La majoria dels carcinògens actuen creant mutacions a l'ADN que interrompen els processos normals d'una cèl·lula per regular el creixement, cosa que provoca una proliferació cel·lular incontrolada. Això passa quan els processos de reparació de l'ADN de la cèl·lula no identifiquen el dany a l'ADN, cosa que permet que el defecte es transmeti a les cèl·lules filles. El dany s'acumula amb el temps. Normalment, aquest és un procés de diversos passos durant el qual els mecanismes reguladors dins de la cèl·lula es desmantellen gradualment, cosa que permet una divisió cel·lular sense control.

Els mecanismes específics per a l'activitat cancerígena són únics per a cada agent i tipus de cèl·lula. Tanmateix, els carcinògens es poden classificar àmpliament com a dependents de l'activació i independents de l'activació, que es relacionen amb la capacitat de l'agent per interactuar directament amb l'ADN.

• Els carcinògens dependents de l'activació són relativament inerts en la seva forma original, però es bioactiven al cos en metabòlits o intermediaris capaços de danyar l'ADN humà. Aquests també es coneixen com a carcinògens "d'acció indirecta". Exemples de carcinògens dependents de l'activació inclouen els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), les amines aromàtiques heterocícliques i les micotoxines.
• Els carcinògens independents de l'activació, o carcinògens "d'acció directa", són aquells que són capaços de danyar directament l'ADN sense cap modificació de la seva estructura molecular. Aquests agents solen incloure grups electrofílics que reaccionen fàcilment amb la càrrega negativa neta de les molècules d'ADN. Exemples de carcinògens independents de l'activació inclouen la llum ultraviolada, la radiació ionitzant i els agents alquilants.

El temps des de l'exposició a un carcinogen fins al desenvolupament del càncer es coneix com a període de latència. Per a la majoria de tumors sòlids en humans, el període de latència és d'entre 10 i 40 anys, depenent del tipus de càncer. Per als càncers de sang, el període de latència pot ser tan curt com dos. A causa dels períodes de latència prolongats, la identificació de carcinògens pot ser difícil.

Diverses organitzacions revisen i avaluen l'evidència científica acumulada sobre la possible carcinogenicitat de substàncies específiques. La més important d'aquestes és l'Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC). L'IARC publica rutinàriament monografies en què s'avaluen substàncies específiques per la seva potencial carcinogenicitat per als humans i posteriorment es classifiquen en un dels quatre grups:

• Grup 1: Carcinogènic per als humans,
• Grup 2A: Probablement carcinogènic per als humans,
• Grup 2B: Possiblement carcinogènic per als humans i
• Grup 3: No classificable quant a la seva carcinogenicitat per als humans.

Hi ha nombroses fonts d'exposició a carcinògens, incloent-hi la radiació ultraviolada del sol, el gas radó emès en soterranis residencials, contaminants ambientals com la clordecona, el fum de les cigarretes i la ingestió d'alguns tipus d'aliments com l'alcohol i la carn processada. Les exposicions ocupacionals representen una font important de carcinògens, amb unes 666.000 morts anuals per càncer a tot el món, atribuïbles a la feina. Segons el NIOSH, el 3-6% dels càncers a tot el món es deuen a exposicions ocupacionals. Els carcinògens ocupacionals ben establerts inclouen el clorur de vinil i l'hemangiosarcoma del fetge, el benzè i la leucèmia, els colorants d'anilina i el càncer de bufeta, l'amiant i el mesotelioma, els hidrocarburs aromàtics policíclics i el càncer d'escrot entre els escura-xemeneies, per anomenar-ne alguns.

Classificacions dels carcinògens

Equivalències aproximades
entre els sistemes de classificació

IARC	GHS	NTP	ACGIH	EU
Grup 1	Cat. 1A	Desconegut	A1	Cat. 1
Grup 2A	Cat. 1B	Sospita raonable	A2	Cat. 2
Grup 2B
	Cat. 2		A3	Cat. 3
Grup 3
			A4
Grup 4			A5

Carcinògens comuns

Carcinogen	Tipus de càncer associats	Origen
Arsènic i els seus compostos	Pulmó Pell Hemangiosarcoma	Subproductes de la fosa de metalls Component de: Al·leacions Aparells elèctrics i semiconductors Medicaments (p.e. melarsoprol) Herbicides Fungicides Contra la caiguda d'insectes
Asbest	Pulmons Mesotelioma Tracte gastrointestinal	Ja no es fan servir però encara es troben en: Construccions Papers d'empaperar Rajoles del terra Teixits resistents al foc Revestiment de fricció
Benzè	Leucèmia Limfoma de Hodgkin	Enllumenat Abans es feia servir com solvent i fumigant Impressió Pintura Goma Detergents Adhesius
Beril·li i els compostos	Pulmó	Combustible de míssils Reactors nuclears
Cadmi i compostos	Pròstata	Pigments grocs Bateries Pintures metàl·liques
Compostos del crom hexavalent (VI)	Pulmó	Pintures Pigments
òxid d'etilè	Leucèmia	Agents de maduració accelerada de fruits Propel·lent de coets Fumigants per aliments i tèxtils Equip d'esterilització en hospitals
Níquel	Nas Pulmó	Plaques de níquel Aliatges de ferro Ceràmica Bateries Productes per fer acer inoxidable
Radó i els seus productes de degradació	Pulmó	Degradació de l'urani Mines Cellers i llocs poc ventilats
Clorur de vinil	Hemangiosarcoma Fetge	Refrigerants Producció de clorur de polivinil Adhesius per a plàstics
Treballs per torns que impliquin Disrupció del ritme circadiari	Pit
Fumar passivament	Pulmó
Llevat que en les caixes s'especifiqui una altra cosa, la referència és:

Altres

• Gasolina (conté aromàtics)
• Plom i els seus compostos
• En quimioteràpia agents antineoplàstics alquilatants
• Altres agents alquilatants (p.e. sulfat de dimetil)
• Radiació ultraviolada del Sol i làmpades UV
• Altres radiacions ionitzants (raigs Xm raigs gamma, etc.)