C-63
| Identificador | C-63 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | autonòmica | ||||||
| Propietat | |||||||
| Àrea | Catalunya | ||||||
| Recorregut | |||||||
| Estat | |||||||
| Llocs que travessa | |||||||
| |||||||
La carretera C-63 també anomenada Eix Selva-Garrotxa és la carretera que va des de Lloret de Mar fins a Vidreres, on enllaça amb l'autovia C-35, i continua cap a Santa Coloma de Farners, on enllaça amb l'Eix Transversal (C-25), i Anglès fins a Olot.[1] Enllaça Lloret de Mar amb Olot pels seus extrems i per tant, amb una direcció SE-NO, uneix les comarques de la Selva i la Garrotxa.[2] Passa pels municipis de Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Brunyola i Sant Martí Sapresa, Anglès, la Cellera de Ter, Amer, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, la Vall d'en Bas i les Preses,i acaba en una rotonda on també es fusiona la C-37 i llavors es forma la C-152 fins a Olot passant per Les Preses. Té una longitud total de 81 km.[2]
Actualment és una via d'una sola calçada amb dos carrils que no aporta gaire eficàcia a la seva funcionalitat d'enllaçar la Garrotxa amb la Costa Brava sud a causa de la pràctica inexistència de variants pel nombrós grup de poblacions que travessa. En els darrers anys s'han construït les variants de la Cellera de Ter, Sant Esteve d'en Bas i Anglès, i estan pendents de projectar-se i construir-se les d'Amer, de Sils, les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols. Malgrat aquests esforços la ciutadania també ha reclamat recentment que es tingui en compte projectar les variants de les altres poblacions selvatanes per on passa actualment la carretera.
Història
[modifica]La formació de la xarxa de carreteres a Catalunya es va dur a terme al llarg de la segona part del Segle XIX i principis de Segle XX. En relació a l'actual carretera C-63, hi ha tres dates en particular que donen pistes del seu estat de construcció.
Al Diccionario de Madoz s'hi esmenta que, cap al 1848, el tram entre Santa Coloma i Anglès era un camí carreter, igual que entre Lloret i l'interior. Entre Olot i Anglès es tractava encara d'un camí de ferradura.[3][4]
El 1864, segons Quintanilla, no hi havia ni 7 km de carretera construïts entre Santa Coloma i Anglès, igual que no arribaven a 7 km els acabats entre Santa Coloma i Sant Joan de les Abadesses (extensió del tram de Santa Coloma a Olot).[5]
La Geografia General de Catalunya, al volum corresponent a la Província de Girona, esmenta que l'any 1910 el tram Santa Coloma-Lloret d'aquesta carretera estava construït parcialment (de Santa Coloma de Farners a Vidreres), mentre que el tram de Vidreres a a Lloret de Mar estava encara en obres o en projecte. Per un altre cantó, ja estava acabat el tram entre Santa Coloma de Farners i Olot.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Informa’t de la proposta de nou traçat de la c-63», 30-03-2025. [Consulta: 30 març 2025].
- ↑ 2,0 2,1 «Google Maps» (en castellà). [Consulta: 30 març 2025].
- ↑ Font i Garolera, Jaume. La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935) (en català). Vilassar de Mar: Oikos-Tau. ISBN 84-281-0957-5.
- ↑ Madoz, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-255-7.
- ↑ Martínez Quintanilla, Pedro La Provincia de Gerona. Datos estadísticos., 1865.
- ↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona. (en català), 1915-1918.