Vuit segons
| 8 Seconds | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | John G. Avildsen |
| Protagonistes | |
| Director artístic | William J. Cassidy |
| Producció | Michael Shamberg |
| Guió | Monte Merrick |
| Música | Bill Conti |
| Fotografia | Victor Hammer |
| Muntatge | J. Douglas Seelig |
| Vestuari | Deena Appel |
| Productora | New Line Cinema |
| Distribuïdor | New Line Cinema i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1994 |
| Durada | 105 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | San Diego |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Drama, biografia |
Vuit segons (títol original: 8 Seconds to Glory) és una pel·lícula biogràfica de 1994 sobre la llegenda del rodeo americà i del campió de món Lane Frost. Detalla la seva vida des de la seva joventut quan aprenia a muntar braus, fins a la seva mort el 1989. Va ser dirigida per John G. Avildsen i protagonitzada per Luke Perry com Frost, Stephen Baldwin com la llegenda del rodeo Tuff Hedeman, i Red Mitchell com el poeta cowboy Cody Lambert. El títol es refereix al temps que un genet de braus necessita mantenir-se per puntuar. Ha estat doblada al català[1]
Argument
[modifica]El jove Lane Frost (Cameron Finley) aprèn els trucs per muntar braus de la mà del seu pare, Clyde (James Rebhorn), un consumat genet de rodeo. Com passa els seus adolescents i els primers anys adults (Luke Perry) viatjant pels circuits de rodeo amb els seus millors amics Tuff Hedeman (Stephen Baldwin) i Cody Lambert (Red Mitchell). Coneix i s'enamora d'una jove corredora, Kellie Kyle, i finalment es casen el 1984.[2]
Repartiment
[modifica]- James Rebhorn: Clyde Frost
- Cameron Finley: Jove Lane
- Carrie Snodgress: Elsie Frost
- Dustin Mayfield :: Teenage Lane
- Luke Perry: Lane Frost
- Stephen Baldwin: Tuff Hedeman
- Red Mitchell: Cody Lambert
- Clint Burkey: Travis
- Cynthia Geary: Kellie Frost
- Ronnie Claire Edwards: Carolyn Kyle
Rebuda
[modifica]- Té una ràtio del 33% a Rotten Tomatoes.[3]
- Ha aconseguit uns ingressos de 19.623.396 de dòlars[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Vuit segons». esadir.cat.
- ↑ «8 Seconds to Glory» (en anglès). The New York Times.
- ↑ Rotten Tomatoes. 8 seconds (en anglès). Rotten Tomatoes.
- ↑ boxofficemojo. 8 seconds (en anglès). boxofficemojo.
Enllaços externs
[modifica]- Lane Frost Arxivat 2011-01-03 a Wayback Machine. (anglès)